El obispo de la postguerra

Avui es commemora els 50 anys de la mort del primer bisbe de la postguerra a Menorca, Mons Bartomeu Pascual Marroig, el pontificat del qual, va marcar tota una etapa. Va regir, pasturar i va governar la diòcesi de Menorca des d'abril de 1939 la seva entrada a l'illa va coincidir amb el final de la Guerra Civil Espanyola fins a la seva mort, al març de 1967.
Al novembre de 1965 el Vaticà va acceptar la seva renúncia, que havia sol·licitat en diverses ocasions per la seva avançada edat. El bisbe de Mallorca, Rafael Álvarez Lara, que va ser nomenat administrador apostòlic de Menorca, va presidir les solemnes exèquies que es van oficiar el 19 de març, Diumenge de Rams. Ordenat prevere a la Catedral de Ciutadella pel bisbe Salvador Castellote al març de 1898, Bartomeu Pascual es va llicenciar en Teologia al Seminari de Burgos en 1898. Quan era rector del Seminari de Mallorca, el maig de 1936 -tres mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil va ser nomenat pel Papa Pius XI bisbe titular de Lappa i coadjutor de l'ancià bisbe de Menorca, Joan Torres Ribas, que va morir al gener de 1939. Bartomeu Pascual va haver de esperar que acabés el fratricida conflicte bèl·lic per entrar a Menorca, ja com a titular de la seu episcopal de Sever, l'1 de abril del 1939.

El seu episcopat va destacar per la gran tasca en la reconstrucció de la Diòcesi de Menorca, tant pel que fa en el camp pastoral, com patrimonial.

Llegir l'especial publicat al Diari Menorca 17-3-2017