Compartir la pregària (13)

Ésser llum

La pregària ens ha de portar sempre a fer de les nostres vides, unes vides més autèntiques, tot i que quotidianes; a esdevenir una llum en el nostre món. De fet ja ho som llum: Vosaltres sou la llum del món (Mt 5,13-15), ens diu Jesús. Una llum com la de la lluna, potser; humil i sense grans pretensions, perquè no és una llum pròpia, sinó reflectida, ja que en clau cristiana la nostra llum no pot  ser una altra que la de Crist. Però la llum de la lluna en una nit sense núvols és evocadora, nítida i clara, perquè reflecteix la llum del sol que és forta i potent. La llum que som i estem cridats a ser cada vegada amb més força, és aquesta llum humil que reflecteix el Crist per mitjà d’aquelles obres que més s’adiuen a la manera de fer de Jesús.

És la vida generosa que s’ofereix; que no és egoista ni tancada, sinó solidària i oberta. Una manera de fer que és llum i que, primer de tot, ens treu de les nostres pròpies foscors per convertir-nos en torxes enceses i caliu, com escoltàvem el Dimecres de Cendra en el profeta Isaïes, en foc i caliu: Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia (Is 58,7-10).

Gadi O.S.C