Compartir la pregària (16)

INTERCANVI DE SORIURES

En la pregària hi ha tres moments i cada un és important:

1) preparació,

2) l’oració en sí.

3) comiat.

Com una trobada d’amics: primer ens saludam, després estem junts comunicant-nos, dialogant, i després ens deim adéu.

Pot ajudar-nos a preparar-nos un exercici de respiració o recitar una pregària: “Senyor, tu ets amb mi aquí. Ajuda’m a ser-ne conscient”. Moltes vegades per iniciar la pregària record amb afecte l’experiència d’un dia d’Exercicis Espirituals: el qui els acompanyava, ens va suggerir que per començar l’estona de pregària imaginéssim que Jesús ens mirava. I ens deia: Imagina
que Jesús et mira. I com et troba? Contenta, avorrida, molesta, afectuosa? Recorda la frase que un místic francès va utilitzar per a descriure la seva relació amb Déu: «Em vas mirar, i vas somriure». Senzillament deixa que Déu et somrigui, i torna-li aquest somriure! Si et quedes aquí una bona estona, ja serà un temps ben aprofitat.

Cada esdeveniment que vivim, cada etapa de la vida, requereix una manera de pregar. En temps de dificultats o preocupacions, més senzilla ha de ser la pregària, que no vol dir buida ni superficial. Agraesc i m’ha ajudat molt, en certs moments, viure la pregària com un intercanvi de somriures. No fan falta massa paraules. Només saber que Déu ens espera amb un somriure de bon Amic. A l’Evangeli hi trob una frase molt polida: Jesús se’l mirà i el va estimar (Mc 10,21). Quan Jesús mira, estima. Convida al despreniment i a la confiança en Déu.

Gadi O.S.C.