Dimensió social de l’esglèsia

Voluntariat. L’art d’estimar

Saber-nos estimats per Déu, es haver trobat la font del amor més gran. Aquest amor ens mou a donar-nos, per tornar la vida, als nostres germans més febles, com va fer Jesús. “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu”. (Mt 25,40)

El voluntariat cristià és, sentir-se enviat per Crist, a donar la vida, servint als qui és pateixen, a posar-nos en marxa i sortir de dins noltros, superant els egoismes, per curar les ferides, dels qui estan ran del camí, els descartats de la societat, per mostrar-los aquest amor que salva. “No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar per
tot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre”. (Jn 15, 16)

El Papa Francesc ens diu: “L’Església en sortida és la comunitat de deixebles missioners que primeregen, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen. Jesús va rentar els peus als seus deixebles. El Senyor s’involucra i involucra als seus, posant-se de genolls davant dels altres per rentar-los”. (EG,24)

El Senyor ens convida a seure a la seva taula, ens alimenta del seu cos i la seva sang, per convertir-nos en aliment amorós dels seus preferits, rentant-los els peus al estil del Mestre. Aquesta crida que sentim, és diu vocació. Açò es la clau del nostre voluntariat.

 

Mª Antònia Llambias Fiol