D.E.

Aquí us oferim aquesta setmana la segona part del document que ens han enviat des del bisbat amb un resum de les respostes dels 68 grups de tota la diòcesi que estan participant en el treball del primer tema “Discernir per evangelitzar”

Propostes per a la vida diocesana

• Quin estil ha de tenir la nostra acció pastoral?

Hi ha un sentiment comú: És necessari un nou estil de pastoral, que sigui més evangelitzador,
capaç de trobar noves fórmules per fer present l’Evangeli en la societat. Hem de sortir al carrer a cercar els germans, sabent descobrir el bo que hi ha en ells per portar-los a Déu.
Entre les característiques que ha de tenir aquesta pastoral, se subratlla que ha de ser acollidora de totes les persones (en les diverses situacions en què es trobin) i que tingui estil dialogant. Hem d’evangelitzar des de la humilitat, la senzillesa, l’austeritat i el respecte a aquells a qui ens dirigim. L’estil de la pastoral diocesana no ha de ser teòric sinó que s’ha de fonamentar en el testimoni de les persones, recolzat en una forta experiència de Déu. Ha de ser també una pastoral de proposta, mai d’imposició. El seu estil ha de ser també dinàmic, positiu, alegre, que encomani la il·lusió de viure la fe.

Alguns grups demanen que el contingut se centri en l’essencial, que és Jesucrist. I molts
destaquen que aquesta pastoral ha d’anar sempre acompanyada per  la misericòrdia. Ha de tenir un estil samarità, sabent curar les ferides de les persones que trobem pel camí.

• Estem disposats a un canvi de mentalitat, a una “conversió missionera”? ¿Quines dificultats experimentem?

En tots els grups hi ha ganes de fer un canvi en la pastoral, però també s’és conscient que
costa molt canviar les coses. Hi ha voluntat de canvi, però es perceben moltes dificultats
i mancances. Alguns diuen amb sinceritat que no es troben encara preparats. Altres demanen
que, si es fa, sigui implicant-los a tots. Bona part de les dificultats provenen de l’entorn en què ens trobem: una societat molt secularitzada, en la qual Déu està absent, en la qual es rebutja a l’Església i resulta molt difícil proposar la fe. Això genera en molts una por a ser rebutjats. “La por ens mata” i aquesta por “és contrària a la fe”, diu un grup.

Una altra dificultat greu és la por al compromís generat per l’apatia en què vivim i també pel ritme accelerat de la vida moderna, que impedeix disposar de més temps. Es detecta també manca d’entusiasme entre els cristians, desànim i manca de creativitat per acostar-se als més joves. Costa molt superar les inèrcies, el “sempre s’ha fet així”. Som conscients també que es necessària una major formació, per poder “donar raó de l’esperança” (1 Pe 3, 15).
Un punt important és que aquesta conversió missionera ha de ser un esforç de tots, el que exigeix diàleg entre nosaltres, unificar criteris i línies d’acció.

Finalment, alguns perceben com a dificultat la rigidesa de l’estructura de la nostra Església. S’assenyala de manera particular, d’immobilisme de la jerarquia i el clericalisme, que impedeix que els laics assumeixin responsabilitats majors dins de l’Església.