El Bisbe Francesc: “No podem assistir passivament a la destrucció del planeta”

El Sr. Bisbe Mons. Francesc Conesa va expressar fermament el compromís de la Diòcesi amb la sostenibilitat mediambiental en el primer dels diàlegs del curs. “No podem assistir passivament a la destrucció del planeta”, va afirmar davant un bon grup de fidels , divendres 30 de novembre, a la Catedral, just començar la seva exposició, titulada “Cap a una ecologia integral”.

El Bisbe, inspirat en l’Encíclica “Laudato Si” del Papa Francesc, va iniciar el seu discurs exposant les claus de la crisi ecològica i quines són les seves arrels ètiques i espirituals per aproximar-se després a les possibles solucions al problema. “Una arrel important està en l’actitud de l’home davant la natura”, remarcava, en la confiança cega en els avenços tècnics i en com això ve lligat “a la il·lusió que és possible un creixement infinit i il·limitat”.

El camí per a solucionar-ho, per a promoure una cultura ecològica, no és fàcil ni s’hi arribarà de cop. I així ho va admetre el sr. Bisbe. Per arribar a aquesta “manera de mirar el món, un pensament, una política i una espiritualitat que promoguin el respecte a la natura”, com la defineix el Papa Francesc, s’han de tenir en compte molts aspectes: socials, econòmics, la cura del patrimoni històric, artístic i cultural, sempre “respectant la diversitat de cultures i posant atenció especial a les cultures locals”. Un gran repte, però que alhora és necessari afrontar per a evitar la destrucció de la Terra, idea amb la qual van estar d’acord tots els assistents.

“Necessitam una mirada àmplia per percebre que la terra és també dels que vindran després de nosaltres”, concloïa el Bisbe Francesc. Si no, “Quin món deixarem a aquells quals ens succeeixin?”.

Un cop finalitzada la intervenció del Bisbe es va obrir un espai de diàleg, amb un col·loqui molt enriquidor on va destacar la crítica al sistema de consum des de punts de vista molt diversos. Una vintena de persones, entre les quals la política Mae de la Concha o l’historiador Miquel Àngel Casasnovas van intervenir a títol personal. També van participat el rector de la Catedral, J. Manguán, el del Seminari, J. Bosco Faner, la secretaria de Pastoral de Turisme, Paca Llabrés i el vicari general, Gerard Villalonga.

A continuació, un resum dels punts clau del discurs del Bisbe:

CAP A UNA ECOLOGIA INTEGRAL

A l’exposició seguiré, preferentment, la doctrina del Papa Francesc en l’encíclica “Laudato si ‘” (24/5/15).

Abans de decidir què hem de fer hem de saber què volem, quina és la direcció que hem de seguir. Insistiré particularment en dues coses. La primera és el concepte d’ecologia integral, perquè tinc la impressió que, quan pensem en els temes mediambientals, ens reduïm a buscar unes solucions tècniques a problemes immediats. La segona és que de res valen les solucions d’urgència o les realitzades mitjançant decret, si no afrontem les arrels, les idees i actituds que han provocat aquesta crisi.

1.- La crisi ecològica

Es precís ser conscients que l’ús irresponsable dels béns naturals està provocant un dany irreparable al nostre planeta (cf. LS 2). En el capítol primer del seu escrit, el Papa fa una descripció de la destrucció que estam causant a la Terra (augment de la contaminació, increment de residus no biodegradables, escalfament del sistema climàtic, escassetat d’aigua potable i neta, depredació dels recursos de la natura, amb la pèrdua de biodiversitat, creixement desmesurat i desordenat de grans ciutats, etc.). No podem ser testimonis muts de tot això (cf. LS 36), ni assistir passivament a la destrucció del planeta. Hem d’escoltar el gemec de la terra.

2.- Arrels ètiques i espirituals del pecat contra la creació

Per arribar a una solució a aquest greu problema resulta indispensable examinar les seves arrels ètiques i espirituals. Assenyalo les que consider més importants:

– Una arrel important està en l’actitud de l’home davant la natura. Des de la modernitat s’imposa una concepció de la raó humana que és impositiva i rebutja tota limitació. Aquesta actitud provoca la desolació de la naturalesa, les mutacions irreversibles de l’home (tècniques de manipulació genètica) i la destrucció del planeta Terra com a espai vital de l’home.

– L’ésser humà es posa al centre i només dóna importància al que li convé o li interessa (relativisme pràctic). El que no serveix als seus interessos immediats es torna irrellevant (cf. LS 122).

– Una altra arrel del problema ecològic està en la confiança cega en els avenços tècnics. El problema és que “hem deixat de pensar en els fins de l’acció humana” (LS 61).

– A això va lligada la il·lusió que és possible un creixement infinit i il·limitat.

– Per tal d’obtenir el domini, la raó es fragmenta. Es concentra en el particular i perd una mirada global, el sentit de totalitat. Això li impedeix trobar camins per resoldre els problemes més complexos.

3.- Idees per promoure un canvi. Cap a una cultura ecològica

És precís promoure una cultura ecològica, és a dir, una manera de mirar el món, un pensament, una política i una espiritualitat que promoguin el respecte a la natura (cf. LS 53; 111).

– Convicció que el problema ecològic no es pot resoldre només des de la ciència ni des de la política. És necessària la col·laboració i el diàleg de tots.

– Els cristians hem de contribuir a la cura de la casa comuna des de les nostres pròpies conviccions. L’espiritualitat cristiana té una gran riquesa de motivacions i conviccions per preservar el planeta, que potser no hem descobert (cf. LS 216).

– És precís obrir pas a una nova relació de l’home amb la natura, en la qual sigui respectat el missatge inscrit en la mateixa naturalesa.

– Situar l’ésser humà en el conjunt de la natura. Advertir que formam part d’aquesta naturalesa.

– És necessari fer una ecologia de la raó humana. Superar la lògica tecnocràtica i passar a una lògica respectuosa amb el que ens envolta. Una raó ecològica:

– és una raó contemplativa;

– és una raó que pensa globalment;

– és precís aturar-se i recuperar la mirada en profunditat sobre el món;

– és necessari encoratjar la raó per tal de superar el relativisme i no conformar-se amb veritats parcials

– és una raó que presta atenció a la bellesa i l’estima;

– El problema ecològic està unit a la justícia social. És necessari escoltar “tant el clam de la terra com el clam dels pobres” (LS 49; cf. 93).

– El problema ecològic requereix un canvi en el sistema de relacions comercials i de propietat. En l’actual sistema es prima l’especulació i la recerca de renda financera, ignorant els efectes sobre l’home i el medi ambient (cf. LS 56).

– L’estil de vida actual és insostenible i pot acabar en catàstrofes. Es poden atenuar i corregir, però si no canvia l’estil de vida, serà molt difícil salvar el planeta.

– Des del punt de vista polític, el més urgent és arribar a acords a escala planetària, que proposin solucions de manera global. També es pot fer molt en l’àmbit nacional i local. Els ciutadans hem d’obligar els polítics a “desenvolupar normatives, procediments i controls més rigorosos” (LS 179) i pensats a llarg termini i no des d’una lògica d’allò que és eficient i immediat (cf. LS 181).

4.- La proposta d’una ecologia integral

Hem d’avançar cap a una ecologia integral, que promogui un “desenvolupament humà, sostenible i integral” (LS 18).

– Es tracta d’una ecologia que tingui en compte totes les dimensions del problema

– És una ecologia conscient que tots formam una xarxa, que estem interrelacionats.

Una ecologia integral té en compte els aspectes socials (ecologia social), els aspectes econòmics (ecologia econòmica), la cura del patrimoni històric, artístic i cultural (ecologia cultural), respectant la diversitat de cultures i posant atenció especial a les cultures locals. Necessitam una mirada àmplia per percebre que la terra és també dels que vindran després de nosaltres. Quin món deixarem a aquells quals ens succeeixin? I “món” no és només la naturalesa, sinó el sentit, els valors (cf. LS 160).