Ermita de Sant Joan dels Vergers

 

 

 

 

 

 

 

 

Direcció:
Cami baix sant Joan, 4
GPS: 39°53’43.1″N 4°14’46.3″E
CP.
07701
Telèfon de contacte
971362555 ( vinculat a la parròquia de Sant Francesc )
Mail
Responsables
Parròquia de sant Francesc d’Assís – Maó
Mn. Llorenç Sales Barber
.
.
TITULAR DE L’ERMITA – Sant Joan
Un famoso escritor cristiano del siglo III, que se llamaba Orígenes y era hijo del catequista y mártir san Leónidas, refiriéndose al Precursor de Jesús decía: «No sólo en aquellos tiempos fueron preparados los caminos y enderezadas las sendas; también hoy todavía el espíritu y el poder de Juan preceden la llegada del Señor» (Homilías sobre el Evangelio de San Lucas, 4, 6). Algo semejante nos sugiere la tradición acerca de que la ermita de Sant Joan dels Vergers, corresponde al lugar en donde se celebró la primera misa cuando en Menorca fue restaurado el cristianismo. Era frecuente dedicar monasterios o eremitorios a san Juan Bautista, que por su vida en el desierto era considerado como el prototipo de la consagración a Dios de  monjes y ermitaños. Su fiesta tenía unas connotaciones especiales para quienes abrazaban la vida contemplativa. Al comienzo del precioso libro “De los nombres de Cristo”, fray Luis de León presenta el enjundioso diálogo de tres religiosos en una huerta junto al río Tormes que tiene lugar «por el mes de junio, a las vueltas de la fiesta de sant Juan».

Desde su juventud Juan buscaba la soledad, como refiere san Lucas: El niño crecía y se fortalecía en el espíritu, y moraba en los desiertos hasta el día de su manifestación a Israel (Lc 1,80). Pérez de Urbel con su estilo sugestivo nos presenta la figura de Juan como «alto, grave, medio desnudo, quemado el cuerpo por el sol del desierto, abrasada el alma por el deseo del reino, sus pupilas relampaguean, su larga cabellera flota por la espalda, espesa barba le cubre el rostro y de su boca brotan palabras de maldición y espanto». Estos rasgos tienen cierto apoyo en las páginas evangélicas, pero no agotan la plenitud espiritual del Precursor de Cristo, el cual refiriéndose a Jesús expresa su gozo colmado de admiración y amor, diciendo a sus discípulos: Vosotros mismos sois testigos de que dije: Yo no soy el Mesías, sino que he sido enviado ante él. El que tiene esposa es el esposo; el amigo del esposo, que le acompaña y le oye, se alegra grandemente de oír la voz del esposo. Esta es, pues, mi alegría que ha alcanzado su plenitud (Jn 3,28-29).

 

Guillermo Pons

HISTÒRIA DE L’ERMITA DE SANT JOAN DELS VERGERS
Segons una antiga tradició medieval recollida per Pere Miquel Carbonell en l’anomenada Crònica menorquina, el rei Alfons III, després de lliurar una sagnant batalla contra els musulmans menorquins, ordenà que el seu exèrcit reposàs al Pla del Verger i va fer cantar dues misses: una en honor de la Verge Maria i l’altra per les ànimes dels difunts en la batalla. Amb el temps, en aquest ndret s’hi construiria una ermita dedicada a sant Joan  Baptista. El topònim és prou antic, ja que el trobam justdesprés de la conquesta, quan es parla del «verger [quees troba] al cap del port de Maó», que havia estat propietat de l’almoixerif. Eren, doncs, zones d’horta propietat de l’estat musulmà. El conreu d’horta en aquesta zona estava afavorit per les fonts i tingué continuïtat en època cristiana. Al final del segle XVII i durant el XVIII, els horts dels Vergers tingueren un important desenvolupament per mor de la forta demanda de fruita i hortalissa dels vaixells mercants i de guerra que fondejaven a Maó. S’aixecà una capella en aquest indret on, segons la tradició que hem esmentat, es van celebrar les primeres misses a Menorca? Una resposta afirmativa a aquesta pregunta no és inversemblant. Possiblement aquesta església no seria la que podem veure actualment encara que, en tot cas, es molt antiga per bé que ha sofert moltes reformes al llarg dels segles. Podem especular si l’església actual fou construïda en els segles XIV o XV, ja que el sistema constructiu correspon als patrons del gòtic llevantí. Es tracta d’una església de reduïdes dimensions, de nau única coberta amb volta de creueria simple i dividida en dos trams per un arc ogival. La volta descarrega sobre dos contraforts exteriors. No té capelles laterals ni s’hi distingeix cap element especial a la capçalera. La decoració interior és d’una gran sobrietat.

Sigui quina sigui la datació exacta de l’ermita, el cert és que ja existia a mitjan segle XVI. En aquesta època hi havia a Maó una obreria de Sant Joan que anualment organitzava una qualcada per celebrar la festa del Baptista. Aquesta qualcada es celebrava encara ben entrat el segle XIX. Una pintura de devers 1820-30, conservada al museu Hernández Mora de Maó, mostra la qualcada fent un «caragol» a l’actual plaça de la Constitució de Maó, davant de la parròquia de Santa Maria. És interessant llegir el que ens conta Pere Riudavets (1888) sobre la celebració de la festa de Sant Joan al segle XIX: «No hace muchos años que se abandonó la popular fiesta de ir en la vigilia y en el día de San Juan Bautista a su ermita, a la que acudía la tradicional Culcada, tanto a completas por la tarde, como a misa en la mañana siguiente, que en siglos pasados se extendía hasta el 29 de Agosto [festivitat del martiri de Sant Joan], con grande contento de chicos y grandes, y que al son del tamboril y fabiol paseaba las calles de la ciudad con lujoso aparato, formando las delicias del pueblo. Hace pocos años se quiso restablecer la Culcada, pero con poca asistencia de concejales, que mirando la fiesta con el ridículo que se va imprimiendo en todo lo que sabe antigualla, ha concluido por no celebrarla, pasando desde entonces a la categoría de legendaria ». Però el poble maonès, ben lluny de les seves autoritats i d’aquells que pretenien elevar-se cap a la modernitat i el cosmopolitisme rebutjant les tradicions pròpies, continuava anant a l’ermita per oir les completes de la vigília i la missa, que de bon matí, la comunitat de preveres celebrava el 24 de juny.

Com hem dit, al llarg dels segles l’església fou objecte de diverses intervencions. L’any 1636 el bisbe de Mallorca Juan de Santander feu una visita pastoral a Menorca. En aquest moment l’estat de l’ermita devia ser lamentable, ja que el bisbe amenaçà amb l’excomunió als que gosessin celebrar missa allà mentre l’església no hagués estat reparada. Per exemple, l’any 1662 la Universitat de Maó acordà procedir a la reparació de l’ermita de Sant Joan. Segons recollí l’arxiduc Lluís Salvador, l’església actual és una restauració de l’antiga i fou beneïda el 14 d’agost de 1712.

Durant el segle XIX també s’hagueren de fer diverses reparacions i reformes (la més important fou realitzadal’ any 1870), que degueren afectar prou la façana. Sembla qu al començament d’aquell segle la façana tenia un rosetó i estava pintada de color ocre. La façana és un cos afegit a la nau, regular i senzilla, en la què destaca un arc lleugerament apuntat que dóna accés a un petit pòrtic cobert amb volta apuntada, que emmarca el portal d’accésa la  nau sobre el qual hi ha una petita finestra amb forma de cercle, amb la creu de malta calada. La façana està rematada per un petit campanar amb espadanya-

 

Miquel Àngel Casasnovas