Evangeli i Vida

Feu tot el que ell us digui

Acabat el temps de Nadal, fins arribar a la Quaresma, les lectures dels diumenges durant l’any del Cicle C són extretes de l’evangeli de Lluc, si bé aquest segon diumenge ens proposa un text de l’evangeli de Joan, que és llegit normalment durant el temps de Pasqua.

El relat de les noces de Canà és el primer signe que Jesús fa en aquest evangeli i que anuncia tot allò que realitzarà en la seva existència. Podríem començar per una descripció idíl·lica d’una festa de noces, però l’evangeli de Joan no es presta a descripcions d’aquest tipus. Podríem dir que es tracta d’un relat estrany que parla d’unes noces i no s’ocupa, a penes, dels nuvis. La “mare i el seu fill” són els veritables protagonistes.

Si bé és cert que en el text apareixen diverses expressions que poden centrar la nostra atenció i potser inclús, ens poden desconcertar, l’important és llegir-lo recordant que en l’evangeli de Joan, Jesús no fa “miracles”, sinó “signes”, així idò, la força del missatge de l’evangeli d’aquest diumenge és: Jesús, la paraula de vida, canvia l’aigua continguda en les piques que havia de servir per a la purificació dels jueus (la llei), en un vi d’una qualitat extraordinària (l’amor), tot açò succeeix “al tercer dia de la celebració de les noces (Aliança)”. És a dir, el de la Pasqua cristiana.

L’altra figura d’aquest text, Maria, exclama (referint-se als jueus): “No tenen vi”. El símbol d’aquella aliança no era el bon vi sinó més bé, les piques de pedra amb aigua, destinades a les purificacions legals. Maria descobreix que, en Jesús, està present el “bon vi”, i ens diu: “Feu tot el que ell us digui”, açò és sentir-se col·laboradors en l’obra de Déu, que som noltros mateixos, aquesta adhesió a Jesús es va fent progressivament. El veritable deixeble va veient els diferents signes i va creixent en la seva fe.

Vicent Llabrés

PUBLICAT DIA 20 DE GENER DE 2019