Evangeli i Vida

Fer produir els dons rebuts

En el salm de meditació pregàvem:
“Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins! Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort” (Sl 128, 1-2). La recompensa de la felicitat sempre és fruit del treball. A mi quan ve una parella a demanar per casar-se els aconsell que treballin, que cuidin el seu amor. Perquè aquest, és una planta molt delicada, tant que si no se la cuida cada dia, es mor. Això que aconsell a les parelles, des d’aquí ho faig a tots els qui  l’escoltau, no sols referit a l’amor, sinó a tota virtut i valor humà, sols els conserva i els madura qui els treballa.

En la paràbola dels talents que ens presenta avui l’evangeli, Jesús ens vol ajudar a comprendre que tots hem rebut uns dons, uns talents, i tenim l’encàrrec de fer-los
produir. Si per veça o por del risc que suposa fer-los produir, els ben guardam, no
haurem fet la voluntat del Pare, no haurem realitzat en nosaltres, a plenitud, la imatge
de Déu a que Ell ens ha creat. Perquè aquesta imatge es va realitzant a mesura
que amb esforç anem superant dificultats i problemes.

I en aquest darrer diumenge del temps ordinari, doncs el pròxim, com a cloenda de
l’Any litúrgic, celebrarem la festa de Crist Rei, l’Església, ens proposa la paràbola dels
talents per tal d’ajudar-nos a fer una revisió de vida de la nostra fe, de com treballam els
dons rebuts.

Que en té de valor una bona esposa!, ens diu la primera lectura. En podríem fer aquesta glosa: que en té de valor una bona persona, una bona Església, el cor del seu marit hi confia, el cor de Crist, els homes i les dones hi confien. És a dir, quan els creients
vivim a fons l’evangeli som testimonis de Jesucrist. És la millor manera d’anunciar
l’Evangeli del Regne, doncs les nostres mateixes obres el certifiquen. Però quan
mal fa la incoherència de la vida d’un creient, d’un capellà, d’un religiós, o la mateixa
incoherència de l’estructura de l’Església.

Preguem i treballem per una vida més coherent, més santa, dels seguidors de Jesús, el fuster de Natzaret, del qui es deia: tot ho ha fet bé (cfr Mc 7, 37).

Per dur a terme la tasca de treballar els talents necessitam la força sagramental que
Jesús ens dóna en la participació de la seva Taula

Francesc Triay