Evangeli i Vida

Si algú vol ser el primer…
s’ha de fer el servidor de tots

Sant Jaume, a la segona lectura d’aquest diumenge, diu: “On hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldats de tota casta” (Jm 3, 16), dona la impressió que recorda la vivència del
moment que Marc ens diu a l’Evangeli d’aquest diumenge, en que mentre Jesús parla de la seva passió, els deixebles, qui, no entenen res del que planteja Jesús, es dediquen a discutir sobre quin d’ells serà el primer quan Jesús arribi al poder.

Els deixebles no entenen res, i els cristians d’avui, de tots els nivells, ho entenem? Sovint, les noticies que corren per aquí i per allà, dona la impressió que ens costa molt d’entendre que seguir Jesús no és escalar llocs, sinó servir. Dona la impressió que els vestits vermells són importants, que els altres ens serveixin i ens donin títols és elque hem d’aconseguir en el seguiment de Jesús. Després de més de dos mil anys, encara, no entenem res, o no volem entendre.

Escoltem una vegada més, Jesús: “Si algú  vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots” (Mc 9, 35), ens costa prendre’ns seriosament el missatge de Jesús. Ell acusa els escribes i fariseus: “En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre” (Mt 23, 5-7), ¿no hem quedat contaminats d’aquesta actitud farisaica? Demanem al Senyor que ens canviï el cor. Que ens doni un cor de servidors per fer vida el que Jesús ens recomana i, treballem sempre per acollir, a l’estil de Jesús, aquells qui, pel món no compten, com els infants en temps de Jesús: “Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no  m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat” Mc 9, 37).Així, servint com Ell va fer en el gest del darrer Sopar, acollirem, en la nostra vida, Jesús i el Pare que l’ha enviat. Així ens ho conta Joan: “Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué
el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els
peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida” (Jn 134, 3-5),.

El Senyor, una vegada més, ens vol servir a Taula i es vol fer el nostre aliment, perquè nosaltres, no sols combreguem el seu Cos i la seva Sang, sinó que visquem tot el que la seva entrega significa.

Francesc Triay

PUBLICAT DIA 23 DE SETEMBRE DE 2018