Evangeli i Vida

L’Església un poble que peregrina cap a Déu

Puc ser cristià sense ser apòstol evangelitzador? Posem atenció a l’evangeli d’aquest diumenge, mirem com actua Jesús. Ell no envia alguns dels seus apòstols, sinó tots. Tots els qui han acceptat la seva crida, ara són enviats a portar la bona nova als pobles. Fixem-nos també que no els envia
en solitari, sinó de dos en dos com testimonis de la bona nova del Regne.

A més, vol que posin la confiança del seu treball només en Déu. No són els béns materials els qui duran la bona nova als pobles, sinó la confiança en Déu qui obre el cor de les persones i les fa acollidores i per això no els faltarà res del necessari per viure. Els dóna poder sobre els esperits malignes, sant Joan en la primera carta diu que el món sencer està sotmès al Maligne (cf 1Jn 5, 19), per això Jesús investeix d’aquest poder als apòstols, no sols als primers, sinó a tots, per tal que l’obra de salvació sigui una realitat per a tots els pobles.

En l’Evangelii Gaudium diu el papa Francesc: “L’evangelització és tasca de l’Església. Però aquest subjecte de l’evangelització és més que una institució orgànica i jeràrquica, perquè és abans de tot un poble que pelegrina cap a Déu. És certament un misteri que enfonsa les seves arrels en la Trinitat, però té la seva concreció històrica en un poble pelegrí i evangelitzador, la qual cosa sempre transcendeix tota necessària expressió institucional. Proposo aturar-nos una mica en aquesta forma d’entendre l’Església, que té el seu fonament últim en la lliure i gratuïta iniciativa de Déu.” (E.G. 111).

Continua més avall, “L’Església és enviada per Jesucrist com a sagrament de salvació oferta per Déu” (E.G. 112). Com ens recorda en el nombre 111 el “subjecte de l’evangelització és més que una institució orgànica i jeràrquica … és abans de tot un poble que pelegrina cap a Déu”. Per això, som tots els qui ens sabem cridats per Déu, els qui hem de treballar per donar a conèixer l’obra de salvació, fruit de l’amor i la misericòrdia de Déu. Ninguns ens podem excusar i, si algú té una vocació de privilegi, en aquesta missió, són els pares i mares que han demanat el baptisme pels seus fills.

Demanem al Senyor que ens obri el cor a l’esperança i ens ajudi en el treball de desterrar l’esperit del mal que domina el nostre món. Que la nostra pregària ens uneixi íntimament a l’entrega incondicional de Jesús a fer la voluntat del Pare.

Francesc Triay