Evangeli i Vida

“Jo sóc el cep vosaltres les sarments”

“Jo soc el cep vosaltres les sarments” (Jn 15,5) aquesta comparació de Jesús per descriure la nostra relació amb Ell, és d’una força plàstica impactant. El cep és el qui produeix la saba que corre per les sarments, per això si la sarment es separa del cep no pot donar fruit. Nosaltres sense Crist no podem donar el fruit de la construcció del Regne de Déu.

Sovint es senten persones que diuen que l’important és ser feliç, però que tot és vàlid, que totes les religions són iguals, que jo em puc fer la religió a la meva mida i per això agafar el que m’interessa de Jesús, de Buda, de Mahatma… Els cristians hem de respectar les diferents opcions, no podem imposar la nostra fe a ningú, doncs la fe és una resposta lliure de cada persona a la crida de Déu, però, si he optat lliurement per ésser cristià, deixeble de Jesús, he de treballar per viure la fe cristiana a fons i amb coherència. Viure unit a Jesucrist, conèixer el seu missatge i viure d’acord amb el seu ensenyament. Santificar-me en la meva manera de viure.

El Papa Francesc, en la darrera Exhortació Apostòlica “Gaudete et Exultate”, diu: «Cada un pel seu camí», diu el Concili. Per tant, no es tracta de desanimar-se quan un contempla models de santedat que semblen inabastables. Hi ha testimonis que són útils per estimular-nos i motivar-nos, però no per tractar de copiar-los, perquè això fins podria allunyar-nos del camí únic i diferent que el Senyor té per a nosaltres. El que interessa és que cada creient discerneixi el seu propi camí i tregui a llum el millor de si, allò tan personal que Déu ha posat en ell (cf. 1 Co 12, 7), i no que es cansi intentant imitar alguna cosa que no ha estat pensada per a ell. Tots estem cridats a ser testimonis, però «existeixen moltes formes existencials de testimoni». De fet, quan el gran místic sant Joan de la Creu va escriure el seu Càntic Espiritual, preferia evitar regles fixes per a tots i explicava que els seus versos estaven escrits per a que tothom els aprofités “segons el seu mode”. Perquè la vida divina es comunica «a uns en una forma i uns altres en una altra» (G.E. 11).

Deixau-me reflexionar sobre la saba que corre per les distintes plantes, prové de la mateixa terra, però en unes produeix pomes, en altres peres, en altres raïms, en altres blat…, segons la seva capacitat i identitat. Us imaginau que el blat vulgui produir peres? Cada cristià, unit a Crist, ha de donar testimoni segons els seus dons.

Que la saba de Crist, que rebem en participar de la seva Taula, ens transformi en testimonis del seu amor.

Francesc Triay