Exposició “El Bisbe Sever i el seu Entorn”

Aportació del Bisbat de Menorca a la commemoració del mil sis-cents anys de la carta encíclica del Bisbe Sever de Menorca

EL BISBE SEVER I EL SEU ENTORN. INICIS DEL CIRSTIANISME A MENORCA

L’apertura de l’exposició serà el dissabte 5 de maig del 2018  a la “Sala del Nunci” (*) del Seminari Diocesà de Menorca a les 18.30 h.

Estarà oberta al públic des del dia 7 de maig fins el 31 d’octubre de dilluns a dissabte de les 10 h. fins les 3,30 h.

La mostra està centrada en el document conegut com “Carta-encíclica del bisbe Sever de Menorca”, motiu principal de la commemoració, per la repercussió que tingué en el món cristià del segle V, gràcies a la difusió de la carta, que fou coneguda en tot l’entorn mediterrani. Tant és així que la carta seria repetidament copiada i amb el temps incorporada a biblioteques i arxius. La carta, donada a conèixer el segle XVII pel cardenal Cesare Baronio en la seva monumental història de l’Església “Annales”, de llavors ençà mereixeria l’atenció dels historiadors i se’n descobriren fins a cinc versions (còpies) escampades per arxius de monestirs i esglésies.

Per aquest motiu s’ha procurat aportar a la mostra la presència d’aquestes còpies de l’encíclica. Així, de les cinc conegudes fins al moment, de les quals l’arxiu diocesà n’incorpora quatre, s’ofereixen reproduccions fotogràfiques de les del Còdex Palatino (s. X) del còdex del monestir del Saint Sepulcre de Cambrai, del còdex del convent Agustí de Saint Aubert de Cambrai (aquest dos del S. XI) i del Còdex Vaticano (s. XV)

Entorn d’aquest relat es fa memòria del que motivà la història que relata la carta, l’arribada fortuïta de les relíquies del primer màrtir de l’Església cristiana, Sant Esteve. Les relíquies dels sants –màrtirs tots els dels primer segles- es convertirà en motiu de gran veneració arreu del poble cristià.

En la vitrina que presideix la mostra hi figuren tres reliquiaris antics: un barroc de plata de la catedral de Menorca (s. XVIII), un barroc de fusta tallada (s. XVIII) i un neogòtic de metall daurat (s. XIX) els dos darrers procedents de l’antic convent de Sant Agustí de Ciutadella.

El cristianisme a Menorca es va difondre a partir del segle V. El fet queda demostrat pel testimoni de les esglésies descobertes a Menorca, dels segles V al VIII), les basíliques paleocristianes, les excavacions de les quals han aportat important material per a l’estudi d’aquell període històric. A la mostra se’n pot veure una selecció: llumetes de fang, objectes de devoció fragment petris de les construccions i de mosaics i una col·lecció de fotografies de les basíliques menorquines. En l’exposició hi han col·laborat amb peces d’indubtable valor el Museu de Menorca (en la seva aportació destaquen les troballes de la basílica des Cap des Port, d’excepcional valor i el Museu Municipal de Ciutadella a més de les peces  del Museu Diocesà, entre les quals el portallums o Polycandelon trobat a Son Bou i una peça bizantina de fang, que s’exposen en públic per primera vegada

Fa disset anys que el Museu Diocesà presentà una mostra sobre el cristianisme menorquí, centrat en la basílica de Son Bou, descoberta l’any 1952. Una selecció de fotografies d’aquell any recorden aquell moment històric.

Una selecció bibliogràfica de publicacions referides a la carta del bisbe Sever i a les basíliques  paleocristianes de Menorca completa la mostra.

(*) La sala del “Nunci” és l’antiga peça conventual, antesala del menjador comunitari, dues peces de singular valor arquitectònic per les seves voltes barroques de principis del segle XVIII, obra dels mestres Amorós de Ciutadella. El nom de “sala del Nunci” prové de la visita al seminari que realitzà el Nunci Pontifici Monsenyor Ildebrando Antoniutti el 5 de febrer de 1957, en visita oficial, la primera que Menorca rebia Menorca d’un Nunci, representant de la Santa Seu a Espanta. Feia pocs dies que  s’havien acabat les obres de remodelació d’aquell espai, a fi de convertir-lo en sala d’actes acadèmics, inaugurada pel representant del Papa al nostre país i el bisbe diocesà proclamà que des d’aquell dia es diria Sala del Nunci; com així consta a la làpida de marbre que figura a l’entrada de la sala.