Gaudete et Exsultate – de Anna Seguí, ocd

Dos subtils enemics de la santedat IV

Si amb Abraham es restableix la relació d’amistat i confiança amb Déu, el pecat segueix fent els seus estralls i els fills de la promesa divina han passat a ser esclaus de la heretgia dels poderosos, que és oposició a Déu. El clam del pobre és escoltat per Déu que mira compadit el sofriment dels seus fills i els vol alliberar. Al costat de Abraham, sorgeix un altre home: Moisès. Ell va estar a  l’inicide l’esdeveniment i experiència fundant a Egipte, a l’Èxode i el Sinaí. És l’home que Déu va escollir per a l’empresa fundacional de la història salvadora d’Israel. Moisès va comprometre la seva vida per realitzar el pla al qual Déu el reptava. Va gastar forces i energia per tirar-ho endavant. Va estimar al seu poble i li va ser fidel. El gran Moisés ha quedat pels segles com a exemple de seguiment i compliment de la voluntat de Déu. Només Jesús està per sobre d’ell. Al Sinaí rep una missió: “ves, jo t’envio / jo estaré amb tu” (Ex 3,1-15). Moisès queda designat per Déu com a profeta alliberador. És el començament d’un nou prodigi amorós per part de Déu. Cada esdeveniment alliberador és fruit de la gràcia divina. Moisès es va presentar davant el faraó per demanar-li que alliberés als israelites. Només va trobar hostilitat, tancament i incomunicació. No va ser atès en la seva petició. Quan l’absolutisme s’instal·la al centre del poder, ho regeix tot violentant la vida. Cada un de nosaltres també pot preguntar-se de quin faraó som esclaus. De quina heretgia he de ser alliberat? El nostre procés alliberador no dista molt del d’aquells esclaus. I com ells, necessitem sentir-nos assistits per la gràcia divina. La vocació de l’home en aquest món és crear la justícia de Déu, complir la seva voluntat, foragitar tota heretgia.

Anna Seguí, ocd

PUBLICAT DIA 20 DE  GENER DE 2019