Els Orígens de la Diòcesi

L'any 313 l'emperador Constantí el Gran, amb la firma de l'edicte de Milà, proclamà el cristianisme com a religió oficial de l'estat i abandonà les pràctiques paganes. aquest fet determinà la fi de les persecucions cristianes i la possibilitat de realitzar els cultes a la llum pública.

És dins el món mediterrani on en primer lloc es coneix la propagació del cristianisme. A l'illa de Menorca s'hi féu present des dels primers temps de la seva expansió. Situada en una cruïlla entre les rutes marítimes de la mediterrània, el missatge cristià hauria pogut ser introduït per mercaders o soldats de la guarnició romana o ser portat, al llarg dels tres primers segles, per alguns membres rellevants d'alguna comunitat cristiana exiliats per les autoritats imperials.

Ja als inicis del segle V sabem que el cristianisme està ben estès i arrelat, no solament als nuclis urbans sinó als rurals i presenta unes comunitats ben estructurades, amb un bisbe al capdavant d'elles, amb clergues, monjos i dones consagrades a Déu. L'herència arqueològica d'aquests orígens, on trobam les basíliques paleocristianes, testimonien i evidencien la força amb la qual la fe en Crist i aquest primer cristianisme estava implantat a l'illa. La seva densitat en un espai tan reduït com és l'illa de Menorca, deixa vestigis d'una forta personalitat i bellesa, amb rics mosaics i una cultura material important.

historia 

 

La manca total de notícies referents a l'arribada dels primers portadors de la Paraula de Crist a Menorca i del desenvolupament i resultat de la seva missió, queda compensada amb el testimoni d'un document inestimable com és la Carta encíclica del bisbe Sever, escrita l'any 417, a través de la qual coneixem l'estat civil i religiós de l'illa al segle V.

A partir de l'any 425 les Balears passaran a formar part del domini vàndal, i poc més coneixem d'aquest obscur període referent a l'illa.

L'any 534 els bizantins conqueriran les illes i les retindran fins a finals del segle VII, formant part dels territoris que comprenen el nord d'Àfrica i el sud-est de la península.

En aquest període es desenvolupà el cristianisme a Menorca.