Raons d’esperança de Joan Bosco Faner

Durant el mes de maig, una proposta

 

El 16 d’octubre de 2002, Joan Pau II firmà la Carta apostòlica “Rosarium Virginis Mariae” iniciant el seu vint-i-cinc- any de pontificat. En el seu n.3 ens exhortà a contemplar Crist a través de Maria: “He sentit la necessitat –deia- de desenrotllar una reflexió sobre el rosari, en certa manera com formació mariana de dita carta apostòlica, per exhortar a la contemplació del rostre de Crist en companyia i a exemple de la seva Santíssima Mare. Recitar el rosari, en efecte, és en realitat contemplar amb Maria el rostre de Crist”.

De petit vaig resar el Rosari diàriament i en família. Recordo àvia, pares, germanes i germans -tretze entre tots- reunits entorn d’una taula on hi havia, no poques vegades, la imatge de la Verge que ens arribava puntual a casa mitjançant la capelleta de Maria Auxiliadora que ens facilitaven les anomenades “zeladores”.

Rellegint la carta del Papa se’m despertà una inquietud interior sobretot davant aquestes paraules: “El rosari, comprès en el seu ple significat, condueix al cor mateix de la vida cristiana, i ofereix una oportunitat ordinària i fecunda, espiritual i pedagògica, per a la contemplació personal, la formació del poble de Déu i la nova evangelització”. Avui puc dir que la pregària viscuda a casa i des de la infància m’ha servit per posar arrels a un estil de vida que valor i estim: una vida que ha descobert Déu i que ho ha fet gràcies a Maria.

Tot fruit necessita temps i amor. El fruit d’aquesta experiència familiar el reg avui  amb l’aigua fresca d’aquests records que em són plaents. Avui seguesc resant el rosari i m’hi sent a gust amb aquelles persones que a la parròquia o a casa el resen també. La pregària que té present a Maria sempre ens apropa al seu fill.

He sentit que havia d’escriure el que us comunic perquè m’entren al cor les paraules de Pius V (1566-1572) definint el rosari a la seva Butlla “Conserverunt R. Pontífices”. Us les transmet sense copiar-les literalment: “El rosari o salteri de la benaurada Verge Maria és una manera molt vàlida i piadosa de pregària a Déu. La seva oració l’entenen els senzills i els és fàcil”. Persones que visit perquè, pel que sigui, no poden sortir de casa, segueixen desgranant el rosari cada dia. Aquesta pregària senzilla els és companyia i confort.

Cert que el rosari no neix amb la Butlla “Conserverunt”, però aquesta, fixa les formes de la pregària que ens ha arribat a nosaltres. El rosari es va formant entre els segles XII i XVI. Al principi, en el XII, es propagava el costum de resar l’Ave Maria. El saluda de l’Àngel era conegut pel món cristià, des de sempre. En els monestirs s’implantava un costum: els monjos que no sabien llegir podien substituir el salteri bíblic amb aquests salteris de “Pater” (Pare nostre) o d’ “Ave Maria”. L’ “Ave” era sols el saluda angèlic. Fou cap allà del segle XV (1483) quan s’afegí la paraula “Jesús” (“… del teu ventre, Jesús”) i el “Santa Maria”.

Durant aquest mes de maig us propòs resar escodrinyant el contingut de les Lletanies Lauretanes que completen el rosari. Són les lletanies marianes anomenades de “Loreto”, perquè eren cantades solemnement tots els dissabtes en aquest santuari situat a l’est d’Itàlia i es beneficiaren de l’aprovació del Papa Sixt V i dels seus successors. El seu origen no està lligat, però, en aquest lloc.

Les lletanies originals Lauretanes han tingut diversos afegitons en el pas del temps. “Reina concebuda sens pecat original” -invocació no acceptada encara el 1844- arribà a fer-se oficial després de la promulgació del dogma de la Immaculada Concepció deu anys més tard. La invocació “Reina del sant Rosari” -després d’un ús tolerat l’any 1675- es féu oficial el 10 de desembre de 1883. I… s’hi afegiren més tard: “Mare del bon Consell” (22 abril 1903), “Reina de la pau” (5 de maig 1917), “Reina al cel Assumpta” (30 octubre 1950), i “Mare de l’Església” (13 març 1980).

Convid a qui ho vulgui -arrecerat/da a qualsevol racó de casa, del camp, d’una església qualsevol, i tenint a prop una imatge de Maria que  mogui a la pregària i a una  dolça inquietud-, a resseguir, a meditar, una de les lletanies lauretanes. A mi m’ha fet bé.

A vegades preg així: Maria, et vull conèixer. En tu “viu” l’evangeli, anunci del teu fill. Un dia si per l’àngel torbada et vas inquietar, a mi inquieta’m, també. Siguis l’estel que em descobreix Jesús: la seva Bona Nova, la seva benaurança, el seu clam joiós…, el seu olfacte per atendre els petits, els marginats.

Bosco Faner 

prevere

Publicat al Diari Menorca dia 12/ 05/ 2019