Raons d’esperança de Joan Bosco Faner

Joves, no us acomodeu!

Les paraules no sempre són interessants. Ho són, quan són creïbles. Quan cadascuna porta el segell de l’autenticitat de qui les pronuncia. Avui, dia de St. Josep,  record amb gust paraules del Papa Francesc.  Porten el segell de la seva experiència que molts li reconeixem: valentia, sinceritat, autenticitat, evangeli, compromís, frescor, …: “Quan tenia desset anys, un dia que havia de sortir amb els meus amics, vaig decidir passar per una església. I allà em vaig trobar amb un capellà que em va inspirar una confiança especial. Tanta, que li vaig obrir el meu cor confessant-me. Aquella trobada em va canviar la vida. Vaig descobrir que quan obrim el cor amb humilitat i transparència, podem contemplar d’una manera molt concreta la misericòrdia de Déu. Vaig tenir la certesa que en la persona d’aquell capellà Déu m’estava esperant abans de que jo donés el primer pas per anar a l’Església”.

Mentre amb els cinc seminaristes de la nostra diòcesi menorquina (Jean Marie, Pau, Jaume, Antoni i Jaume), anam escampant aquests dies la importància de reflexionar i d’escoltar per intuir quina és la vocació de cadascú (vocació no és professió), vull remarcar el que ens narra el Papa sobre el seu inici vocacional. En ell hi ha actituds que hem de tenir present per encertar vocacionalment: decisió, acompanyant fiable, reflexió, descàrrega interior amb transparència i humilitat,  capacitat de sensibilitzar-nos front trobades sorprenents.

Així, no és estrany que, trobant-se  amb joves, els digui: “No sigueu dèbils. Joves que es cansen ràpid i viuen avorrits! Sigueu joves amb esperança i fortalesa”.

Essent el Papa Francesc un enamorat de l’austeritat i del compromís, escampa  amb l’angoixa que timbre a vegades la seva veu: “Quant de mal ens fa la vida còmode! Ens paralitza. Alguns prefereixen no informar-se i viuen el seu benestar indiferents al crit del dolor de la humanitat que pateix”. I fixant-se en les persones que s’obren a la vida, els diu: “Jove: dóna testimoni de que Jesús està viu. Demana-li el que vol de tu i siguis valent”.

Aquests dies, cinc joves han trepitjat i trepitgen Instituts, parròquies i esglésies. Amb esperança i fortalesa no opten per viure indiferents al dolor de qui pateix qualsevol de les fams d’avui. Entre elles, la de trobar sentit profund a la vida. Són joves que es formen per adquirir i viure realitat vocacional: decisió, acompanyament fiable, reflexió i descàrrega interior amb transparència i humilitat, capacitat de sensibilitzar-se front sorpreses diàries.

Aquest bon Papa (dia 13 passat complia el seu quart any de servei a l’Església), ens convida a descobrir la nostra vocació “fent feina a favor de la cultura de la trobada i d’una manera senzilla com Jesús: no tan sols veient sinó mirant, no tan sols sentint sinó escoltant, no tan sols creuant-nos amb les persones sinó aturant-nos amb elles, no sols dient “Quina pena!” “Pobre gent!” sinó deixant-nos endur per la compassió; per a després atracar-nos, tocar i dir: “no ploris” i oferir almanco una gota d’aigua”.

Quan avui celebram el Dia del Seminari, us deman que ens ajudeu a ser bons capellans. Capellans oberts i atents a les noves fams d’avui i a les de sempre, i que, qui sigui amant de Jesús, pregui perquè hi hagi joves que visquin atents i es comprometin    a fer un bon servei –també el sacerdotal- a la humanitat d’avui.

             

Joan Bosco Faner

Publicat al Diari Menorca dia 19 / 3 / 2017