Raons d’esperança de Joan Bosco Faner

Quaresma. Una vida mediocre, no ens convé! 

El Papa Francesc, desitjant una Església missionera, té present que dia 30 de novembre celebrarem el centenari de la carta apostòlica de Benet XV “Maximum illud”, primer document del magisteri d’un Papa que tracta del que avui anomenam “activitat missionera ad gentes”. Activitat que té present els àmbits on encara no ha arribat la riquesa envejable de l’evangeli. El Papa, d’extraordinària activitat missionera, vol que, enguany, el mes d’octubre sigui “Mes missioner”, i el seu lema: “Batejats i enviats”.

Amb el seu baptisme, Jesús començà la vida pública i la seva activitat missionera. Benet XVI ja deia: Jesús és una mateixa cosa amb la seva missió: en ell, encàrrec i persona són inseparables. I ens diu el Papa Francesc a “Evangelii gaudium”: Els batiats som deixebles missioners, agents evangelitzadors”. La vocació de qualsevol batiat és, “vocació a la vivència i anunci de l’evangeli.

L’Església necessita cristians apassionats i capaços d’entrar en diàleg amb totes les realitats desafiants d’avui. Ens urgeix sortir i testimoniar l’evangeli de Jesús. Sta. Teresa, batiada el 4 d’abril de 1515, dona d’elevat misticisme, vivia manifestant: Daria mil  vidas con tal de que nadie se perdiera. I, St. Pau: Ai de mi si no anunciàs l’evangeli (1Co 9,16). Aquesta ha de ser l’opció de qualsevol cristià.

El temps quaresmal que començam dimecres proper, dia 6, ens proposa uns exercicis per “recalcular” quin és el camí que hem de seguir. Com feim amb els nostres dispositius, a un primer moment hem d’aturar-nos, prendre temps, entrar en silenci i observar si la direcció que duim és la més adequada. I, a un segon moment, hem de reemprendre els nostres passos cap a la direcció adequada. Els exercicis proposats són:

1.La pregària. Qui prega, conversa amb Déu, l’escolta amb atenció, entra en silenci profund amb ell mateix i acull Déu en la seva vida. Qui prega experimenta que: el Senyor no hi és present en el vent  huracanat, tampoc en el terratrèmol, ni en el foc. Ell és present sols en el murmuri d’un ventijol suau (1Re 19, 11-13). Qui acull el silenci, acull saviesa.

2.El dejuni. Quaresma ens convida a fer dieta de tot allò que no alimenta sinó que vanament engreixa. Dieta del que em distreu no essent  essencial. En aquest món, la vida no és eterna. Per açò ens convé discernir bé el què elegim i a què hi dedicam temps. Qui dejuna, no es regala despeses supèrflues i  innecessàries, rets socials superficials i trivials, comentaris de premsa imparcials o falsos, …. Qui dejuna: No excava cisternes esquerdades que no retenen l’aigua (Jer 2, 13). Qui dejuna, camina lleuger.

3.L’almoina. L’almoina, la caritat evangèlica, no és donar coses per compassió. És donar-se a un mateix, viure a favor dels demés i especialment dels més febles. És comprometre’s en la promoció del bé comú, en la defensa de la vida, en la dignitat i els drets humans fonamentals, en la pau, en la casa que ens és comuna, … : Qui és bo, practica la justícia, estima la bondat, es comporta humilment amb Déu (Miq 6, 8). Qui practica l’almoina es dóna a ell mateix.

Qui viu la Quaresma, qui acull de cor l’anunci de la Bona Nova, qui sent i viu el seu baptisme, acull el sentit de la vida, la felicitat per a la qual hem estat creats. Escolta amb atenció el que manifesta el psicòleg Javier Urra: Encara no hem entès que dedicar-nos als demés és part de la nostra missió en la vida, i sant Pau: Déu ens escollí perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls (Ef 1,4).

Quaresma és un temps que ens diu a cau d’orella:  No et conformis amb una vida mediocre, aiguada. No et convé ni ens convé.

Bosco Faner 

prevere

Publicat al Diari Menorca dia 03/ 03/ 2019