Raons d’esperança de Joan Bosco Faner

Quina és la vertadera història?

    Durant un temps van ser uns autobusos que difonien aquest missatge per les principals ciutats britàniques: “Probablement Déu no existeix, deixa de preocupar-te i frueix de la vida”. I un reflexiona: Què passaria si ens trobéssim front d’anuncis com aquests?: “Aquesta medecina probablement no conté efectes secundaris” “Aquest avió probablement arribarà al seu destí”, … Bé, deixem-ho així!

«Déu ha mort», escriví Nietzsche, segle XIX. Avui, nous ateus com ell (Stephen Hawking, Christopher Hitchens, Daniel Dennett, San Harris, …) propaguen missatges de conscienciació que són un exemple clàssic d’una fe cega de la que culpen a altres.

Vivint els cristians la festa de Pasqua i respectant en gran manera als qui no la celebren des de la fe en Jesús, desig ampliar la frase de Nietzsche i dir: «Déu ha mort PER NOSALTRES i ha RESSUSCITAT». “Per nosaltres” i “ressuscitat”: dues qüestions cabdals que l’Església proposa acollir, meditar i “viure!”.

Alguns ateus citen avui la resposta de Bertrand Russell quan li van preguntar el què diria si Déu li demanés després de la seva mort per què no havia cregut: “Molt poca evidència, Déu; molt poca evidència”. I ja sabem que les evidències sobre realitats viscudes, no són ni clares, ni moltes, ni poques per a tothom. Però evidències de que Jesús ha ressuscitat, n’hi ha:

  • Jesús no és una invenció cristiana! com diu, per exemple, Christopher Tuckett, Universitat d’Oxford.

  • La certesa del Nou Testament resulta més que evident. L’evidència documental disponible d’altres obres literàries antigues no és comparable a la del Nou Testament: 5664 manuscrits parcials o complerts en el grec original. A més, els Pares de l’Església dels segles II i IV d.C. retenen 38289 cites del Nou Testament.

  • L’evidència de la resurrecció de Jesús és acumulativa i suposa la consideració de quatre assumptes diferents:

*I. La mort de Jesús present també en fonts antigues no cristianes: Josep ben Maties, Tàcit, … L’acadèmic ateu Gerd Lüdemann ha escrit: “La mort de Jesús com a conseqüència de la crucifixió, és indiscutible”.

*II. La sepultura de Jesús. Els quatre evangelis ens diuen que Josep d’Arimetea demanà a Pilat el cos de Jesús per poder-lo enterrar a un sepulcre de la seva propietat.

III. La tomba buida. Foren les autoritats jueves les primeres persones que comunicaren que la tomba de Jesús estava buida. L’evangeli de Mateu, on es relata aquesta història, és el més jueu del Nou Testament. Molta convicció tenia Mateu  per deixar escrit açò entre jueus.

IV. Els testimonis oculars. Els primers cristians es van trobar amb el Crist ressuscitat de forma intermitent durant un període de quaranta dies. Lüdemann assenyala: “S’ha d’acceptar històricament que Pere i els deixebles van tenir l’experiència de l’aparició de Crist”. Foren al·lucinacions? El nombre de testimonis oculars que van veure Jesús ressuscitat no és l’únic element important. També ho és la varietat de caràcter dels testimonis i els diferents llocs i situacions on Jesús es va aparèixer. I les al·lucinacions solen ser sobre circumstàncies esperades i es repeteixen durant un període relativament llarg. I el període va ser curt i la resurrecció no era esperada. Ens ho afirma la preparació d’olis aromàtics i perfums.

 Si la història de l’ateisme acaba a la tomba, la resurrecció de Jesús obre la porta a una història humana de major dimensió. Quina és la vertadera història? Com és el néixer, serà el morir un projecte d’amor?

             

Joan Bosco Faner

Publicat al Diari Menorca dia 16 / 4 / 2017