Raons d’esperança Joan M. Mercadal

Temps d’Advent, temps d’esperança

Aquesta tercera setmana de l’Advent, el diumenge de l’alegria, “Gaudete” en llatí , es ja casi el preàmbul del Nadal. Més quan aquest any el Vespre de Nadal, coincideix en el quart diumenge d’Advent.

La litúrgia ens torna a mostrar la figura del Precursor, Joan, el Baptista, model d’austeritat i d’humilitat. Amb tot, hem de reconèixer en ell, un element cabdal per als primers moments de la predicació de Jesús: Joan havia reclamat la conversió dels cors, i l’havia feta evident amb el baptisme, preludi també del nostre baptisme, encara que diferent.

El baptisme de Joan, baptisme de conversió, era la prova que havien de passar els que l’escoltaven per mostrar públicament que feien un canvi de vida. Era el compromís públic dels que volien netejar la seva vida d’allò que els impedia esperar el Messies amb el cor net.

Joan, home valent, denunciava les malifetes dels poderosos, exigia la honradesa dels comerciants, la justícia dels soldats, i sobretot els convidava a posar el cor en aquell que ja era entre ells, però encara no s’havia manifestat… Jesús, el Senyor.

Avui en dia, en el nostre temps d’Advent, els “precursors” són els llums i els “llumets”, els mostradors engalanats, les taules ben parades, els torrons, les vacances escolars, els sopars d’empresa, els regals… bé ens avancen la vinguda de les festes, fins i tot abans que l’Advent hagi començat.

A diferència de Joan, aquests “precursors” el que volen realment es pendre el lloc a qui havia de ser el veritable protagonista de la Festa de Nadal. Joan reconeix en tot moment que ell no és el centre, que no es el protagonista; avui en dia, el consum, els regals, els sopars han esdevingut el nucli de la festa, i al Nadal no hi ha lloc per Jesús.

I de la mateixa manera que en a Betlem Josep anava de casa en casa cercant qui volia acollir el Senyor que naix, sembla que els nostres cors estan tancats com aquelles posades, i que Jesús difícilment podrà néixer en nosaltres.

Potser enguany, el Senyor també haurà d’anar a les afores, a les perifèries per a trobar un lloc on poder entrar en la vida d’algú, com al portal va entrar en la de Maria i Josep, i els pastors, i els mags…; potser enguany en els nostres cors, o si més no en molts de cors, els sopars guanyaran la partida a la celebració del Naixement de Jesús, el Senyor.

Però de la mateixa manera que malgrat no trobar posada, a pesar de les trames del rei Herodes, en contra de tot Jesús va entrar en la nostra història, de la mateixa manera Jesús trobarà alguns cors per a tornar a néixer, per a tornar a fer-se present en la nostra vida.

Segurament no naixerà de la manera que noltros pensam, com no va néixer Jesús com pensava Herodes, o els fariseus. Però Jesús trobarà posada en cors senzills i pobres, en les perifèries, a les afores, on hi ha menys renou, on les llums decoratives no arriben, però la seva presència serà capaç d’il·luminar la fosca mes espessa.

Quina ha de ser la nostra esperança en aquest temps? Tenir el cor net, buit de totes les coses que impedeixen que Jesús hi trobi lloc per a fer-hi estada; que siguem capaços d’acollir-lo com ho fan els pobres, compartint-ho tot, poc o molt amb Ell; que el reconeguem a pesar de tot, com ho van fer els pastors, seguint les senyes que els dóna l’àngel: “trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.” … o les senyes que ens deixa a nosaltres el mateix Jesús: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu”

Joan Manuel Mercadal Victory

Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions.