Raons d’esperança Joan M. Mercadal

La Quaresma, temps de primavera

Els colors de la primavera, els verds de l’herba, els grocs i vermells de les flors, els blaus del cel i de la mar, contrasten amb els grisos en que tradicionalment s’ha representat la Quaresma, “s’avia Corema” o la “vella quaresma”. Dic tradicionalment perquè en els nostres dies, es fàcil trobar a llibreries retallables a tot color d’una dona amb set peus, que du un caramull de coses a les mans, coses que molts dels infants no saben identificar.

En un temps com el nostre en el que el bacallà arriba en paquets congelats, molts no saben quina forma tenia el bacallà salat que arribava a les botigues fa anys; en el temps de les torradores elèctriques, molts no reconeixen les graelles; en el temps dels complements de moda, molts no reconeixen el rosari…

La imatge de la Quaresma, aquesta senyora velleta, conté molts elements que en el nostre temps necessiten explicació… o canvi. Com també necessita explicació o canvi alguns costums o tradicions, i fins i tot preceptes que l’Església ens proposa per a aquest temps.

L’àvia Quaresma ens recorda de manera gràfica que és un temps de pregària, d’austeritat en el menjar, d’abstinències, de solidaritat amb els pobres. I ho fa en un món en el que aquestes propostes han perdut pes, degut a les influències d’una societat de consum, de recompenses immediates, d’egoisme.

La Quaresma del dejuni conscient i solidari, de l’abstinència voluntària i meditada, de l’almoina generosa i discreta, de pregària intensa i constant estan molt enfora del que la nostra societat proposa de manera insistent.

En una maniobra molt intel·ligent, la societat de consum s’apropia d’elements de la tradició cristiana, els buida de contingut i en els torna a llençar, com a pura carcassa del que havien estat, per al nostre esbarjo o la nostra distracció: La festa de Tots Sants, convertida en un segon carnaval; el carnaval com a preludi del temps de privació, en una setmana de xauxa sense cap canvi en les actituds i maneres de fer i viure cada dia de molta gent.

És evident que no poden reivindicar una Quaresma sense radio en els bars, com recordo haver sentit explicar a Mn. Miquel Anglada d’es Migjorn en els seus anys de rector allà. Ni, tal vegada, una Quaresma amb dejunis forçats en uns població que patia escassetat durant moltes setmanes durant l’any, ni unes abstinències legalistes per a una gent amb una dieta en la que la carn era poc freqüent.

Però si que hem de procurar viure una Quaresma en la que la oració sigui un element central en la nostra quotidianitat; en la que el dejuni ens ajudi a recordar que moltes persones no tenen accés a una alimentació sana, saludable i suficient; en la que l’almoina no sigui posar uns cèntims d’allò que ens sobra, sinó una part d’allò que som, de la nostra capacitat personal, i d’allò que tenim, de la nostra capacitat econòmica, al servei dels germans que passen necessitat.

Llavors, únicament, podrem descobrir perquè la Quaresma ens cau sempre en la primavera. Veurem néixer en les nostres vides flors de mil colors, i el que havia estat, potser, una vida fosca i grisa, es vesteix de moltes maneres noves, en les que apropar-se a Déu, apropar-se als germans i apropar-se a un mateix ens ajuda a descobrir com fer presents en el món els valors del Regne de Déu que Jesús ens va mostrar.

Una Quaresma amb sentit ens farà viure una Pasqua esclatant d’alegria. Encara tenim temps. Revisem la nostra Quaresma sense enyorances, però sense superficialitats. És un temps privilegiat per a viure la nostra fe, preparant-nos per a la Major Festa dels Cristians.

 

Joan Manuel Mercadal Victory

Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions.