Raons d’esperança Joan M. Mercadal

Un nou curs

A Menorca, tenim un calendari molt especial. Per Nadal, tothom acaba el període de festes i vacances amb els reis; noltros ho estiram fins a Sant Antoni… el temps d’estiu, en termes laborals i de vacances majoritàries, es de dos mesos, juliol i agost; Noltros comencem per Sant Joan, i ho estiram fins després de la Mare de Déu de Gràcia.

Difícilment veurem treballs de inici de curs abans de les festes, encara que se’n fan, discretament, en privat, casi sense voler rompre l’ambient de relax i de vacances del que alguns gaudeixen.

Amb tot, el calendari es implacable i amb el setembre, que ja hem començat, hem de preparar el curs, les activitats, els objectius, dels nostres grups, de les nostres associacions, parròquies, etc.

Aquest curs, com tants altres, serà complicat en molts de camps de la nostra vida, tant diocesana, com ciutadana. Els atemptats de Barcelona i Cambrils, l’impacte viscut amb el terrorisme mes prop que mai, la Violència contra les dones… la realitat de la violència en totes les seves expressions… farà que sigui un curs amb evocacions diferents, amb crides reiterades a la Pau i a la concòrdia…

La nostra resposta personal, com a creients, en aquest context, ha de ser coherent amb la nostra fe, de manera que la nostra vida doni llum als nostres conciutadans, que es pot viure d’una manera diferent, que la violència no es la opció, que Jesús ens demana viure estimant i perdonant.

A nivell diocesà, el bisbe Francesc ens ha posat una tasca ben interessant per a fer camí en aquesta linea: “Discernir per a evangelitzar”, amb la intenció, com diu la introducció de la proposta de “créixer com a evangelitzadors”. I segueix: “Si ens aturam a reflexionar és perquè volem créixer com a evangelitzadors. El Papa Francesc ens ha demanat ser “audaços i creatius” en la tasca de “repensar els  objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats” (EG 33)”.

Hem de trobar nous mètodes per a comunicar-nos amb la societat, que cerca respostes sobre el sentit de la vida i el món, i difícilment les troba; hem de trobar noves maneres de transmetre allò que a nosaltres, els creients, ens serveix per a tirar endavant malgrat les dificultats, sense perdre mai l’esperança ni la Pau interior; hem de reinventar els mètodes de treball amb els infants i els joves, -i amb els no tant joves- per a caminar junts en un món en el que el ‘sense-sentit’ és moltes vegades el més normal, i en el que ens costa donar llum amb la nostra vida, enfront del mal, de la mort, del pecat.

Compartir amb el món que Jesucrist és el referent de la nostra vida i ens serveix per a viure una mica mes feliços, ha de ser l’objectiu final de tots aquets treballs. Fer saber al món que Déu no vol la nostra mort: “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn 3,16)

En aquest moment de l’any en que esteim plantejant calendaris, reunions, mètodes, equips de feina, centrem-nos personalment i comunitàriament en Aquell que ha de ser l’eix que ens permet avançar.

Independentment del que els calendaris ens diguin, hem de posar-nos en marxa, renovant els nostres cors i els nostres caps. Només així, podrem fer allò que el Papa Francesc i el nostre bisbe ens demanen… encara que sigui després de festes!

 

Joan Manuel Mercadal Victory

Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions.