Raons d’esperança Joan M. Mercadal

L’Ofici de Pastor

 

El Papa Francesc, torna una i altra vegada a explicar-nos com veu l’ofici dels pastors. Evidentment no ho va per un “màster en ramaderia”, sinó perquè l’ofici de pastor es fonamental a la vida de l’Església.

La tasca de pastor és definida tradicionalment com a pròpia dels bisbes, però també els preveres, els diaques i fins i tot els laics tenen també una responsabilitat en l’acompanyament del ramat, del que a la vegada també en formen part. Els ministres ordenats, cadascun en el seu grau, han d’exercir aquesta funció, sempre en comunió uns amb els altres.

Ja a la Exhortació apostòlica Evangeli Gaudium, al nombre 31, fa una descripció de la tasca dels pastors. Els proposa tres possibles col·locacions: al davant del ramat, per indicar el camí i cuidar l’esperança del poble; enmig de tots, amb una proximitat senzilla i misericordiosa; ocasionalment també al darrera, per ajudar els ressagats i, sobretot, perquè el ramat mateix té el seu olfacte per trobar nous camins. (E.G. 31)

En altres ocasions, com aquesta mateixa setmana a una de les homilies de la missa de Santa Marta, afegeix actituds, maneres de ser i de fer, que els pastors han de buscar o han de defugir, segons els cassos.

En un plural molt suggerent, diu “També nosaltres, pastors, hem d’estar prop de la gent, no dels poderosos o els ideòlegs que enverinen les nostres ànimes”. Posant l’exemple de Jesús, diu que el que li va donar autoritat va ser la seva humilitat, la proximitat amb les persones, la seva compassió.

D’antic, a finals del segle quart, Agustí, bisbe d’Hipona, a les seves “Confessions” alertava dels perills dels “pastors que se pasturen ells mateixos” emprant paraules del Profeta Ezequiel (Ez 34,2) . També fa referència a la denuncia que fa Pau escrivint als cristians de Corint quan parla dels pastors que miren per ells mateixos i diu:  “Que ningú no busqui el propi interès, sinó el dels altres” (1Co 10,24).

I es que la tasca dels pastors és complexa, difícil i fonamental en la vida de les comunitats. En moments com els actuals, tant semblants en algunes coses als de la vida de Jesús, amb un canvi de paradigma, de model de societat, els pastors poden caure en els mateixos errors que Jesús critica als Fariseus i als doctors de la Llei: ensenyar des de la càtedra, però fer-se enfora de la gent; donar lleis i manaments, sense interessar-se per les persones.

La proximitat amb la gent, la cordialitat, la capacitat de conèixer i entendre els problemes de les comunitats esta fortament relacionada amb la relació entre els ministres i el propi Jesús, a través de la pregària, la meditació i l’estudi. Aquestes feines, lluny de separar pastor i persones, el que fan és configurar el propi cor al cor de Jesús, fent-nos capaços de mirar els altres amb els ulls de Déu.

Els pastors, els ministres, som en primer lloc cristians, i com a tals hem de cuidar i enriquir la nostra relació amb Jesús. Tant sols a partir d’aquí podrem exercir les funcions que l’Església ens encomana.

Tant sols així les nostres trobades amb la gent seran profitoses, i sortir a les places i als camins serà alguna cosa més que un simple exercici, o una senzilla dinàmica grupal. Serà ocasió per una trobada amb Déu i amb els germans.

 

Joan Manuel Mercadal Victory

Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions  i Director Diocesà de les Obres Missionals Pontifícies.

 

publicat al Diari Menorca 23-09-2018