Raons d’esperança Joan M. Mercadal

La Missió de l’Església, a l’Església de Menorca

A principis d’aquesta setmana, els Delegats Diocesans de Missions i els Directors Diocesans de les Obres Missionals Pontifícies s’han reunit a El Escorial per fer repàs de la realitat missionera. La trobada dels responsables de totes les diòcesis és un moment de comunicació, de reflexió i de pregària que ens ajuda a tots, que ens enriqueix mútuament i que ens aporta elements per a perfilar millor quines han de ser les línies mestres de la nostra actuació.

L’edició d’aquest any estava centrada en una de les quatre Obres Missionals Pontifícies: la Infància Missionera, anomenada originàriament com a “Santa infància”. Aquesta és encarregada de suscitar l’esperit missioner en els més joves de les comunitats, amb el lema general de “els infants ajuden als infants”.

Es va fer un repàs de la realitat que emmarca com a context la tasca d’animació: ens trobam en una societat en la que el només 48,4% dels joves entre 18 i 24 anys es manifestes catòlics, enfront d’un 47,1% que es manifesten no creients, o ateus o indiferents; en la que el nombre de casaments ha quedat reduït fins al 33% del que era fa 15 anys.

La reflexió continuà intentant descobrir els criteris per a abordar les dificultats en l’animació missionera dels infants, basant-se en els trets fonamentals de la fundació de l’Obra de la Santa infància, cap a l’any 1843, a França i 1852 a Espanya. Lluny de ser una reflexió ancorada en el passat, crec que conté elements que són aplicables, no tant sols a la animació missionera, sinó a tota la tasca d’aprofundiment dels infants en la seva vivència de fe.

Alguns d’aquest criteris es poden resumir així:

“Connexió” a la nostra identitat cristiana/eclesial/evangelitzadors, de manera que la nostra actuació pugui ser reconeguda explícitament o implícitament com a tasca de l’Església.

Petitesa, es a dir que no cerquem les grandeses de l’èxit, sinó l’obertura i la confiança en que serà Déu qui faci fructificar les llavors sembrades.

Reciprocitat, procurant que les accions a realitzar amb els infants tenguin en certa manera, camí d’anada i tornada, i no sigui unidireccional.

Protagonisme dels infants, deixant que ells mateixos prenguin iniciatives, o, almenys puguin fer seves les que lis proposem.

Creativitat, assumint la capacitat que tenen els infants de sorprendre’s i la riquesa de les seves noves mirades.

A més d’aquests criteris es van proposar quatre “principis” de la exhortació Apostòlica Evangeli Gaudium:

“El temps és superior a l’espai” (EG 222) Plantejar iniciatives amb sentit de procés, no com a accions puntuals o a la recerca d’un resultat immediat.

“la unitat és superior al conflicte” (EG 228) Actuar amb sentit de comunió, cercant fer possible la “suma “ i la “multiplicació”, en lloc de la “resta” i la “divisió”

“la realitat es superior a la idea” (EG 233) No bloquejar-se en el que “hauria de ser”, sinó anar construint pas a pas sobre les situacions concretes existents.

“el tot és superior a la part” (EG 237) posant en joc una amplitud de mires universal.

En general, les propostes sembles simples, però tenen un rerefons que ens poden ajudar a empènyer la nostra tasca amb els infants i els joves, tant en la sensibilització missionera com en qualsevol aprofundiment de la seva vivència de fe.

Com ens recordava el Bisbe Francesc en la jornada de Menorca Missionera, “el compromís missioner no és una cosa que s'afegeix a la vida cristiana, com si fos un adorn, sinó que, per contra, és al cor mateix de la fe: la relació amb el Senyor implica ser enviat al món com profeta de la seva paraula i testimoni del seu amor.”

Facem el possible per suscitar en els nostres infants i joves aquest esperit.

 

 

Joan Manuel Mercadal Victory

Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions.