Raons d’esperança Joan M. Mercadal

Hem tornat a La Vall Fosca

 

Fa pràcticament dos anys, vaig aprofitar aquest mateix mitjà de comunicació per a compartir una experiència pròpia, que en aquell moment era important i que ara, dos anys després, pren nous aspectes.

Per qui no ho recordi, l’any 2015, la meva esposa i jo vam anar a compartir la nostra fe amb les comunitats parroquials d’una vall lleidatana del bisbat de la Seu d’Urgell, que no tenen preveres i que són ateses per un Diaca, Mn. Josep i la seva esposa, Conxita.

El tracte rebut va ser tant amable i generós, que quan ,a final de curs passat, l’Agrupament Escolta Tramuntana es va plantejar la possibilitat de fer un campament fora de l’Illa, la meva proposta va ser immediata: la Vall Fosca.

Aprofitant el contacte amb el Mossèn vam iniciar el llarg procés de preparar un Campament Escolta, procés que és encara més laboriós quan s’ha de dur a terme fora de Menorca. Aquest procés va culminar el passat dia 16, Dia de Pasqua, quan 30 persones, inclosos Llops-Daines des de 8 anys, fins a Rangers-Guies, fins a 14, l’equip de 6 caps, el consiliari i l’equip de suport vam agafar l’avió per iniciar l’aventura: Anem a cercar la neu!!!

Viure el campament d’un grup així, fent tasca del consiliari, acompanyant la reflexió des de la fe, és una experiència molt interesant i a la vegada intensa. Poder incorporar la quotidianitat de la pregària de la benedicció dels aliments, de fer present Déu en la vida del campament, al principi i al final del dia, no es una tasca fàcil, però és a la vegada fascinant.

En casi una setmana, és possible veure el procés del grup, des d’uns primers dies en que s’ha de recordar la conveniència de beneir la taula abans de començar a menjar, fins al final de la setmana en la que el infants, pel seu propi compte, esperen la benedicció o la proposen ells mateixos. O assaborir la repetició pausada de les pregàries al Bon Dia i al Bona Nit, és una pràctica nova per a alguns, però a la vegada important.

En la natura, sobretot en uns paratges tant diferents dels habituals per a nosaltres, és relativament fàcil provocar l’admiració, la contemplació de la creació com a obra de Déu, fent present un dels punts de la Llei Escolta: L’escolta descobreix en la natura l’Obra de Déu i la protegeix.

Pujar fins als 2000 metres d’altura per a trobar la neu, ha estat per a molts un repte assolit, preparat al llarg del curs i treballat al llarg de tota la setmana.

Descobrir que les persones, igual que la neu hem de saber canviar, per a poder desplegar les nostres possibilitats; reconèixer que com l’aigua tenim molta més força de la que aparentment es pot veure; reconèixer que les persones, igual que als minerals, hem de passar per la forja, en ocasions rebent molts cops, per a poder convertir-nos en eines de transformació del món per a “deixar-lo una mica millor de com l’hem trobat”; veure en quines condicions d’esforç es va construir la primera central hidroelèctrica de Catalunya i de tot açò fer-ne una reflexió personal, ha estat un procés molt interessant, que a tots ens ha ajudat a créixer una mica com a persones i com a escoltes.

Per acabar la setmana, vam viure una celebració en la que poder demanar perdó als germans i a Déu dels nostres errors, i agrair les possibilitats que tenim per a viure i conviure, i, tal com va fer el poble jueu al Sinaí amb els Deu Manaments, expressar el nostre compromís escolta, en forma de Promesa, en un marc únic. Serà per a molts una experiència inoblidable i que ens ajudarà a estar “sempre apunt”.

Tal com esperàvem, la visita a la Vall Fosca de l’Agrupament Escolta Tramuntana ha estat tota una experiència, en la que l’acollida dels nous amics que hem fet allà, n’ha estat una part molt important.

 

Joan Manuel Mercadal Victory

Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions.