Raons d’esperança Joan M. Mercadal

 

Epifania: manifestació als que estan atents

Les festes d’aquests dies ens han anat mostrant estampes o imatges diferents del naixement de Jesús i de la seva transcendència. El dia de Nadal, amb la figura central de Jesús i l’anunci als pastors; el dia de la Sagrada Família, Jesús es manifesta amb autoritat davant els mestres de la llei, amb un gran disgust dels seus pares que l’havien perdut…; el Dia de Santa Maria, Mare de Déu, ens la miram a ella, que conserva tot en el cor; el dia d’avui, de l’Epifania, contemplam els mags, que arriben per a adorar Jesús.

Hi ha elements comuns en aquestes imatges, en aquestes escenes? És evident que si, més enllà de detalls o de personatges concrets, que “repeteixen” aparició, de “figures estel·lars” com Maria i Jesús.

Avui, sobretot, voldria fixar-me en una actitud: l’atenció.

Els que reben l’anunci, Maria, els mestres de la llei, els mags tenen en comú la seva capacitat d’estar atents al missatge, a l’anunci, a la crida de Déu.

De Maria ja ho sabem, des de l’Anunciació, que esta disposada i atenta a la crida de Déu i a acceptar-la amb decisió; però no tots els pastors van anar al portal, ni tots els astrònoms van iniciar una ruta per seguir una estrella. Només els que estaven atents.

Si els pastors haguessin estat dormits, aprofitant la tranquil·litat de la nit, ni tan sols la legió dels àngels cantant hauria fet que es deixondissin; si els mestres de la llei haguessin refusat asseure’s amb un infant no s’haurien entemut de la saviesa i de la autoritat de Jesús que els sorprenia; si els mags no haguessin fet amb precisió les seves observacions astronòmiques i els seus càlculs, no haurien captat la importància d’aquell estel.

En el nostre temps, hi ha poquíssima gent que estigui atenta a allò que Déu li diu, a allò que Déu li suggereix a través de les mediacions o els missatgers –àngels de tota casta-. Possiblement per aquesta causa, el missatge de Jesús arriba amb tantes interferències. D’una part, nosaltres els cristians que l’hem de transmetre, esteim “desafinats” i per l’altre els receptors estan “despistats”.

Aquesta manca de sintonia entre emissors i receptors es pot resoldre de dues maneres: canviant el modus d’emetre la informació o canviant els receptors. En aquest moment en el que el món te tanta influència en la manera de pensar i de viure de la gent, difícilment els farem canviar, per tal de captar la seva atenció.

Hem d’ajustar les nostres “transmissions” a la realitat dels receptors d’avui, dels joves d’avui, dels infants d’avui, dels jubilats d’avui, dels adults d’avui. Per fer-ho, a falta d’estols d’àngels cantors o d’estels lluminosos, es important tenir bons referents: Jesús i l’evangeli ho són. El Papa Francesc, també. Però per arribat a tots, hem de ser molts els reemissors que fem difusió d’aquest missatge de l’evangeli, del la Bona notícia de Jesús.

Si volem fer bé aquesta tasca, hem de millorar la nostra coherència, la nostra credibilitat, la nostra relació amb els altres, el nostre amor, que ha de ser reflex de l’amor de Déu, que ens ha estimat fins a enviar el seu propi Fill.

Es cert que els nostres conciutadans posen poca atenció en allò que els volem comunicar, però també es cert que la nostra capacitat de captar el seu interès ha de millorar, i només ho farà en tant que ens assemblem mes i mes al propi Jesús…

Bons propòsits per l’any que just comença…

 

Joan Manuel Mercadal Victory

Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions  i Director Diocesà de les Obres Missionals Pontifícies.

 

publicat al Diari Menorca 06-01-2019