Raons d’esperança Joan M. Mercadal

Pasqua: contemplem la vida

 

En les celebracions de la Setmana Santa es relativament fàcil acostar-nos a una processó, o a una de les imatges que les nostres parròquies custodien i fer uns moment de contemplació. Contemplar el dolor de Jesús a la creu, o les estampes que les diferents confraries treuen als carrers és habitual.

En altres moments de l’any podem contemplar els misteris del Rosari, segons els dies de la setmana, per a fixar-nos en un o altre aspecte de la vida de Jesucrist i la Mare de Déu.

Quan arriba el Corpus Christi, l’Església ens convida a contemplar la presència real de Jesucrist en l’Eucaristia, mes enllà de l’aparença de pa que portem a la custòdia…

Però en la Pasqua… que contemplem? Certament el primer es el sepulcre buit, però amb els mateixos dubtes que escampaven els romans sobre si eren els mateixos deixebles que havien robat el cos…

També podem contemplar les aparicions en les que Jesús es presenta als seus amics i fins i tot menja amb ells. Però açò podria ser el resultat d’un gran joc de prestidigitació en el que Jesús hauria simulat la mort, per poder-se presentar com a fill de Déu…

Perquè és tan senzill contemplar la Passió i tan complicat descobrir i acceptar la realitat de la Resurrecció? Segurament la dificultat radica en el que es sol anomenar “el salt de la fe”. La fe es necessària per a qualsevol de les contemplacions que hem apuntat, però tret de la resurrecció i la presència real a l’Eucaristia, les altres arrenquen d’experiències mes sensorials, com el dolor o la pena o l’alegria dels misteris del Rosari, per exemple. Tothom, a partir de la seva experiència personal pot entendre el Goig de Maria i Josep quan retroben l’Infant Jesús que havia quedat al Temple… o la importància del baptisme de Jesús al Jordà, com a moment inicial de la seva vida pública.

Però entendre i acceptar la resurrecció, la transformació de Jesús en un cos gloriós que encara no sabem com serà, deixant enrere les ferides de la passió, però sense esborrar-les per poder donar opció a Tomàs de reconèixer-lo com a Déu i Senyor, o les nombroses aparicions als seus seguidors, es molt diferent.

La nostra fe cristiana ens exigeix aquest “salt” i hem de estar disposats a fer-lo, malgrat les dificultats, a pesar de no sigui un salt racional,  explicable des de la Raó…

El que podem fer es contemplar la vida, l’esclat de la primavera, el desbordament del naixements a la natura, i a través d’aquesta vida, penetrar en la contemplació de l’altra Vida, la vida en Crist.

La Pasqua ha de ser per a tots nosaltres un renéixer en la vida nova del Crist, deixant enrere tot allò que de pecat i d’allunyament de Déu teníem.

La Pasqua ha de ser reprendre una vida diferent, centrada en els nostres germans mes que en nosaltres mateixos, centrada en Déu més que en els nostres capricis, disposats a fer realitat l’esperit de les Benaurances: apropant-nos als pobres, essent humils, acompanyant els que ploren, lluitant per la Justícia, essent compassius, netejant el nostre cor, treballant per la Pau.

Així, la nostra vida serà nova; així serem millors seguidors del ressuscitat.

 

Joan Manuel Mercadal Victory

Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions  i Director Diocesà de les Obres Missionals Pontifícies.

 

publicat al Diari Menorca 21-04-2019