Raons d’esperança Joan M. Mercadal

Les xarxes socials i l’Església

En un moment en el que tothom parla de les xarxes i des de les xarxes socials, no ens ha d’estranyar que també l’Església es faci ressò d’aquest fenomen del nostre temps.

Més enllà de les diferents xarxes, dels noms comercials de cadascuna d’elles, el més significatiu és que tenen un gran potencial per a posar en comunicació persones, més enllà de les distàncies.

En aquests dies, dos esdeveniments eclesials han voltat aquestes xarxes: la intenció de pregària del Papa Francesc per al passat mes de juny i la Setmana de Missionologia de Burgos.

El Papa Francesc, que es membre actiu en les xarxes, ha demanat la nostra pregària per a aconseguir que les xarxes socials afavoreixin la solidaritat i el respecte dels altres en les seves diferències.

Diu: “Internet és un do de Déu però també és una gran responsabilitat. La comunicació, els seus llocs i els seus instruments han portat un eixamplament dels horitzons. Aprofitem les possibilitats de trobada i de solidaritat que ofereixen les xarxes socials. Que la xarxa digital no sigui lloc d’alienació. Que sigui un lloc concret, ric en humanitat. Preguem perquè les xarxes socials no anul·lin la personalitat de cada persona i el respecte de l’altre en les seves diferències.”

Casualment aquest missatge s’ha estès per mitjà de les mateixes xarxes, a través d’un vídeo…

Aquesta setmana passada, a Burgos prop de 140 persones hem reflexionat sobre el paper de les xarxes i la Missió, que és el mateix que dir les xarxes i l’evangelització o l’Església.

Al llarg de les comunicacions i les ponències, entre altres coses, va quedar molt clar que la mateixa presència de l’Església, de les missions o del Papa, a les xarxes socials és ja un missatge, més enllà dels continguts que aportin en els seus tuits, o vídeos, o fotos.

L’Església ha de saber comunicar allò que viu i que és la seva essència des del principi de la seva existència: Jesús és el Senyor, Déu l’ha ressuscitat i viu per sempre.

Evidentment també es van comentar els riscs i els problemes que pot tenir la “vida a les xarxes”, i és per aquests riscos que el Papa ens ha demanat pregar.

L’Evangelització del “Continent Digital”, que no es un lloc físic, però que per als seus usuaris mes joves es tan real com l’Àfrica o l’Oceania, és una empresa a la que l’Església s’ha d’enfrontar amb el mateix entusiasme amb el que al segle XIX es va endinsar al continent africà, segurament amb les mateixes incerteses i pors amb les que ara ens endinsem en el món digital.

De la mateixa manera que l’Església s’ha posat al dia en algunes coses (hem de reconèixer que no en tot ho hem aconseguit) s’ha de “posar les piles” per a agafar el tren de la “digitalitat” si és que la paraula existeix.

Els joves del nostre temps no els trobem a les comunitats; només els hi podrem aproximar si el nostre llenguatge és el seu. Com els missioners van haver d’aprendre els infinits dialectes i llengües africanes, asiàtiques o americanes, també ara ens toca aprendre “tuitter” o “instagram” per a poder comunicar el missatge de Jesucrist.

I ho hem de fer donant a aquestes xarxes el to de dignitat que els cristians volem com a distintiu i que el Papa ens demana. Així sabran que som deixebles de Jesús.

 

Joan Manuel Mercadal Victory

Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions  i Director Diocesà de les Obres Missionals Pontifícies.

 

publicat al Diari Menorca 15-07-2018