La carta de Sever de Menorca: 1600 anys

.

El Peix (1)

Fa anys, en una trobada d’arqueòlegs i historiadors, vaig presentar dues ponències. La primera era fer la lectura dels gravats d’una peça de terra cuita trobadapel s voltants de la basílica de Son Bou.
Quan es va voler fer un nou anagrama-segell pel nostre bisbat vaig proposar emprar algun d’aquests per a fer-lo, com podeu veure en la fotografia. Té gravats a les dues cares: El crismó amb les lletres apocalíptiques Alfa i omega i una palma. A l’altra cara, a baix, emmarcada en una cartel·la ansata, la paraula IXØYC (peix en grec) escrita de dreta a esquerra. Realment el qui va fer els gravats va fer una falta ortogràfica en escriure I YØYC. Al damunt hi ha una àncora, un peix, un colom i, a dalt de tot, un vaixell amb les veles inflades; a la proa l’alfa i, degut a que en coure la peça va quedar una part ben cremada no es veia l’omega a simple vista.

J. Mascaró Pasarius la publicà com a possible motlle per a marcar pans eucarístics. Més tard, en una guia arqueològica, ja se’n deia motle de fer hòsties, afirmació anacrònica de tipus històricolitúrgic, perquè fou més cap a l’edat mitjana que es va emprar el pa sense llevat (hòsties) per a la Eucaristia. Fins aquell moment s’emprava el pa normal fet a casa que els feels portaven a
l’altar al moment de les ofrenes. Qualsevol que em llegeix i hagi pastat amb llevat ja pot pensar que, quan la pasta és tova, si s’hagués marcat amb aquest pretès “motle per a marcar pans eucarístics”, no hauria sortit res de res amb la poca profunditat que tenen els gravats. Amb el que
em queda de compromís d’articles podrem esbrinar, interpretant el simbolisme dels gravats,
com d’eucarístic no en té res, sinó més tost hem de situar aquesta peça dintre de l’ambient
funerari. De moment podeu mirar a la fotografia una de les dues cares.

Josep Sastre