La carta de Sever de Menorca: 1600 anys

La narració (4)

En aquet moment de l’escrit, Sever passa a descriure la confrontació a Magona, on arribaren bisbe i fidels des de Iamona. És un dissabte, dia de repòs, i, a causa d’açò, els jueus es neguen, quan el bisbe els convida a anar a la basílica per discutir. Si és així, els diu Sever, que ell i els cristians poden anar a disputar sobre la Llei a la seva sinagoga; també s’hi oposen, acaben, però, per cedir, i van a la casa on parava el bisbe. Aquí Sever es fa ressò d’unes xafarderies que li han arribat. Segons aquestes, els jueus haurien emmagatzemat armes a la sinagoga. El bisbe els diu: “Nosaltres hem duit els llibres per ensenyar; vosaltres espases i garrots per matar”. Els jueus neguen que fos veritat. Anat a la sinagoga -Sever es cuida prou bé de remarcar que són els jueus els que inicien la lluita- unes dones jueves comencen a apedregar els cristians; aquests responen
també amb pedrades, a pesar de l’advertència del pastor. La lluita acaba amb l’incendi de la sinagoga, després de treure els llibres i la plata (devia ser la caixa comú). Assenyalem que no es diu que hagin trobat armes en la sinagoga; si n’hi haguessin trobades, sens dubte Sever no hauria deixat de dir-ho.

L’incendi de la sinagoga produeix el terror i l’espant entre els hebreus, mentre els cristians es dirigeixen a la basílica cantant himnes per la victòria aconseguida.

Josep Sastre