La Veu dels Joves – Secretariat Diocesà de Joventut

“Amor, pau i reconciliació”

 

L’estiu passat vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Palestina com a voluntària de Càritas. Era la primera vegada que entrava de ple en una realitat totalment diferent a la que estava acostumada, una realitat que ens és incòmoda, però que segueix allà, moltes vegades oculta als nostres ulls. Mentiria si digués que no pens amb Palestina cada dia, que aquesta experiència no ha canviat la meva vida i la meva concepció del món. Mentiria si digués que no vaig ser molt feliç allà, envoltada de murs i checkpoints, però acompanyada per l’energia i esperança que transmet el poble palestí, i la calidesa amb la que ens van acollir. Mentiria si no fos capaç de dir que ha estat la millor experiència de la meva vida i que d’allà m’enduc unes vivències i uns amics que estaran sempre presents en el meu dia a dia, i es que, lluny d’una situació de pau permanent, els palestins segueixen lluitant amb humilitat i resistència, defensant a aquells que no tenen veu i aquells que han quedat en l’oblit. En quinze dies vaig sentir aquesta lluita com a pròpia, no només coma cristiana, sinó com a persona i com a jove. En quinze dies vaig saber valorar el significat de les paraules “amor, pau i reconciliació” del Pare Jamal Khader fins i tot en les situacions més injustes. Per açò, ara és el moment de contar a tothom el què vam viure allà i tot el que ens van transmetre en cada xerrada, cada mirada, cada somriure i cada silenci, perquè si Déu és present cada dia en la vida dels cristians, també ho és en la terra on va viure i caminar el seu Fill i   totes les persones que viuen en ella, sense distinció de nacionalitats o religions.

Clara Casasnovas, 2 d’Abril 2019