L’alegria de l’amor (27)

Alegrar-se amb els altres

En l’anomenat himne de la caritat de Sant Pau (1 Co 13, 4-7), es diu que qui estima no s’alegra de la injustícia sinó de la veritat. Per tant, en lloc de kháirei epi te adikia, que dirien els grecs, ens alegrem amb el bé dels altres. A vegades, veiem molt clara la diferència entre competir i col.laborar, entre l’amor o l’egoisme. La competitivitat exagerada de la nostra societat ens deshumanitza. L’esport pot ser un esforç noble de superació i millora, respectant unes regles comuns, o pot degenerar en fanatisme i odi vers l’adversari. Una experiència saludable i lúdica pot derivar en un desbordament de les més baixes passions. Voler el mal de l’altre com a forma de beneficiar-me jo, és molt trist. Estem envoltats de situacions competitives: a la feina, a la política, a les relacions familiars… però quan una família està sana, celebra junta les coses bones. Qualsevol motiu és bo per celebrar. Es comparteixen les alegries i les penes. Quan celebrem missa també ens alegrem d’estar junts. Cal solidaritat i generositat. Als Fets dels Apòstols (20:35), sant Pau recorda les paraules de Jesús. “Fa més feliç donar que rebre”. Si volem ser feliços no podem viure tancats en nosaltres mateixos o en un cercle reduït que només mira cap endins. Hem d’obrir els ulls i veure els altres com a germans, amics, companys… Ajudant-nos uns als altres arribarem més lluny i, sobretot, podrem construir coses que de manera individual o aïlladament, seríem incapaços d’aconseguir.

Secretariat Diocesà de la família