L’alegria de l’amor (36)

Créixer en la fe

El Papa titula el capítol setè de l’Alegria de l’Amor: Enfortir l’educació del fills. En ell dedica uns paràgrafs a Transmetre la fe (287 a 290). Qualsevol pare que estima els seus fills els hi vol transmetre les millors coses que té o que sap. La fe prové de la confiança i la certesa que sentim més enllà del que veiem amb els ulls o puguem demostrar. La ciència s’ocupa de les coses materials. Però la fe és un do de Déu, perquè Déu no depèn dels homes sinó a  l’inrevés. Els homes i dones depenem de la misericòrdia de Déu. Qui no té fe, qui no la viu, no la podrà transmetre ni posar-la en pràctica. La fe és una realitat viva, que neix, que creix, que impulsa i que ha de madurar personalment i en comunitat, igual que pot esquifir-se o acabar morint de finor, per manca d’aliment o de cura. La fe es fa present mitjançant les nostres obres. No és una declaració d’intencions o quelcom que pugui imposar-se als altres. És una forma de viure i de relacionar-nos, una presència transcendent que dóna sentit i goig a la nostra existència. Qui creu en Jesús, en el seu missatge salvador, creu en el Pare.El segueix i l’escolta. Li demana o dóna gràcies. Una família pot créixer en la fe i, com diu el Papa,a partir del que hem viscut en família hauríem de poder dir: “Hem conegut l’amor que Déu ens té” (1Jn 4,16).

Secretariat Diocesà de la família