L’alegria de l’amor (39)

Espiritualitat de l’amor

Acaba l’Exhortació Apostòlica del Papa Francesc Amoris laetitia amb aquest capítol: espiritualitat de l’amor. Qui cerca a Déu amb el microscopi o el telescopi, no el troba. Déu és al seu interior. I en la relació d’amor que estableix amb els altres. El materialisme veu coses materials. L’espiritualitat descobreix l’invisible sota les aparences i veu més enllà, més endins. El Concili Vaticà II ja parlava de l’espiritualitat que brolla de la vida familiar. L’amor conjugal fa present al Senyor i no és una realitat celestial i perfecta, ans requereix d’una maduració progressiva de la capacitat d’estimar. No oblidem, diu el Papa, que sovint la tasca de l’Església s’assembla a la d’un hospital de campanya. L’Exhortació finalitza amb una pregària a la Sagrada Família. Tenim molt a demanar, a agrair, a reparar… construir la família requereix participar de l’obra de Déu, que s’expressa de manera sempre imperfecta i inacabada entre els homes i dones que peregrinem cap al seu Regne. Quin senyal ens guiarà? Com saber que anem pel bon camí? La resposta és: l’alegria. L’alegria de l’amor ens convida a seguir caminant amb els nostres germans, escampant la bona nova arreu del món. Un món ferit i desorientat que busca la llum en les coses materials i en l’evasió individualista, que no ens omplirà mai. L’espiritualitat de l’amor neix, creix i madura en la família, es transmet de generació en generació i, tal com diu Sant Pau en el seu himne a la caritat, no  passarà mai.

Secretariat Diocesà de la família