Marc Martí Totxo: l’home i el seu temps

Reforma i Contrareforma

En aquell turbulent segle XVI la Cristiandat catòlica no només s’havia d’enfrontar al tradicional
enemic de la fe, el món islàmic, sinó que ella mateixa havia patit una tremenda commoció interna. L’octubre de 1517 -s’acaben de complir 500 anys- el frare agustinià Martí Luter donava a conèixer a Wittenberg les 95 tesis que posaven en qüestió la doctrina papal sobre les indulgències. Tres anys més tard, Luter era excomunicat pel papa Lleó X. Tanmateix, el fester que Luter havia encès ben aviat es convertí en paorós incendi que durant un segle i mig devoraria Europa amb guerres de religió. En efecte, es tractava d’una autèntica revolució religiosa en l’origen de la qual hi confluïen
complexos factors polítics, socioeconòmics, culturals (som a l’època de l’humanisme) i religiosos. Recordem, entre aquests últims, el descrèdit de l’Església com a institució, sobretot després del Cisma d’Occident, la corrupció del clergat, les ànsies de reforma, una nova espiritualitat més individualista, etc. I, finalment, no podem oblidar el paper de la impremta en la ràpida propagació de les idees reformadores. Luter fou seguit per molts altres reformadors (Calví, Zwingli, etc.), mentre el rei Enric VIII trencava amb el papa i es proclamava cap de l’Església d’Anglaterra. En poques dècades vastes zones d’Europa d’antiga tradició cristiana, sobretot al nord del continent, se separaren de l’obediència de Roma.

La monarquia hispànica, fidel al catolicisme romà -encara que paradoxalment sovint enfrontada als papes quant a governants dels Estats Pontificis-, s’erigiria també en defensora de la fe lluitant contra les potències protestants a Europa, maldant d’impermeabilitzar les seves fronteres de qualsevol intent de penetració de les idees herètiques i, el que no era menys important, actuant de manera implacable contra qualsevol símptoma de dissidència religiosa interna. Marc Martí, en la seva qualitat de comissari del Sant Ofici de la Inquisició a Menorca, s’implicaria plenament en
aquesta lluita. Perquè a les Balears l’acció de la Inquisició contra els simpatitzants de la reforma -suposats o reals- va ser primerenca i contundent, i el 1535 el tribunal de Mallorca va processar i condemnar tres persones per luteranisme (una seria ajusticiada i cremada). Alguns anys més tard fou processat el menorquí Jordi Garcia, acusat també de luteranisme.

Si bé en un primer moment l’Església no s’havia adonat de la magnitud del desafiament de Luter, pels volts de 1530 hagué d’admetre la profunditat de la ruptura, que requeria d’una resposta que necessàriament havia d’atendre múltiples fronts. Calia, també, recollir les ànsies de reforma interna que des de feia molts anys es manifestaven en el si del catolicisme , fruit dels moviments
renov ador s arrelats en l’espiritualitat humanista que brollà ja en la baixa edat mitjana. Però els continus conflictes que enfrontaven les mateixes potències catòliques i el papat obligaren a ajornar la principal iniciativa per intentar trobar una solució al problema, la celebració d’un concili ecumènic. Aquest, al final, s’inauguraria a la ciutat de Trento el desembre de 1545. Després de tres etapes de sessions separades per llargues interrupcions, l concili quedà clausurat el desembre
de 1563. Quedava fixat així el contingut de la fe catòlica, l’orientació pastoral, l’eclesiologia i la disciplina eclesiàstica que romandrien vigents quatre segles, fins al concili Vaticà II. I l’aplicació d’aquesta Reforma catòlica -anomenar-la simplement Contrareforma en oposició a la Reforma protestant resulta simplificador en excésiva ser immediata als regnes hispànics des del moment en que Felip II ordenà que els decrets conciliars tinguessin el rang de lleis dels regnes de la monarquia. També aquí Marc Martí, en la seva qualitat de paborde i vicari general de Menorca, fou el principal responsable de la seva implantació.

La Desgràcia de 1558 i les seves seqüeles; l’estructura imperial de la monarquia hispànica dels Àustria; el Mediterrani, on xoquen, s’entremesclen i s’amunteguen les civilitzacionsi les cultures; les conseqüències de la Reforma protestant i la Reforma catòlica definida a Trento. Vet aquí, idò,
les coordenades històriques i culturals son hem de situar la vida de Marc Martí i Totxo.

Miquel Àngel Casasnovas