Miscel·lània menorquina – de Mn. Florenci Sastre

Dret d’Asil

A l’antic regim els conflictes de jurisdiccions eren freqüents. Un dels motius que més enfrontaments causaven entre l’autoritat civil i l’eclesiàstica era el dret d’asil dels delinqüents en les esglésies. Mentre les dues parts eren assenyades el conflicte es mantenia dins d’uns
límits acceptables però quan el Governador era un personatge com Pedro d’Heredia l’enfrontament directe era inevitable. Aquest Governador violent i conflictiu, un vertader delinqüent, s’havia enemistat amb totes les institucions i estaments de la illa fins al punt que fou destituït el 5 de març de 1597 pel Visitador micer Francesc Molí, Doctor de l’Audiència de Mallorca. Però el 29 d’abril, després de prometre esmenar-se, es tornà fer càrrec de la governació, i el 15 de desembre de 1597 s’enfrontà a l’únic poder que fins aleshores havia respectat, l’Església. Aquest dia, amb el seu Assessor, es presentà a la porteria del convent de Sant Francesc de Ciutadella demanant poder registrar l’edifici, que havia rodejat d’homes armats, cercant pretesos delinqüents. El Paborde,  Comissari del Sant Ofici i Conservador de l’ordre de Sant Francesc, Dr. Marc Martí, fou cridat per fer de mediador. Aquest, en ser instat per l’Assessor, permeté que el convent fos registrat, però sense que hi entrassin homes amb arcabussos o pedrenyals per
tal d’evitar l’efusió de sang, que hauria obligat a reconciliar l’església, baix pena de 1000 ducats i excomunió. L’Assessor protestà al Paborde d’aquesta pena de 1000 ducats. El Governador va dir aquestes paraules:”que quieren? Que maten a la perçona del Rey?”, fent grans demostracions de que la seva persona corria perill. El Paborde respongué que si es complien les seves condicions ell
en persona es posaria davant del Governador i els seus ministres. Estant ja en el claustre l’Assessor, l’Alguatzil Reial i altres oficials per començar el registre, fra Mateu Salvà va impedir entrar a un tal Antoni Renovart, cosa que aprofità el Governador, que havia quedat a fora, per ordenar a l’Assessor que no fes el registre, ja que es destorbava el servei del Rei, anant-se tots al Reial Alcàsser. El Paborde, davant testimonis,va dir en veu alta que ell no havia prohibit el registre,
ordenant obrir la porta major a més de la  petita. Mentre tant, el convent seguia assetjat i el Paborde, en presencia dels Jurats i molts testimonis, procedí a registrar l’edifici, sense trobar cap delinqüent, ni armes i aixecà acta notarial d’això.

Mn. Florenci Sastre

 

PUBLICAT DIA 11 DE NOVEMBRE DE 2018