Parròquia de Ntra Senyora del Roser – La Catedral

Direcció:
Carrer Josep Maria Quadrado,42
GPS: 40°00’05.5″N  3°50’14.7″E
CP.
07760 – Ciutadella de Menorca
Telèfon
971380739
Mail
parroquiadelacatedral@gmail.com
Horaris de misses + info
Aquesta parròquia es poden realitzar visites guiades + info
Responsables
Rector:
Mn.Josep Manguán Martínez
Prevere Adscrit:
Mn. Jaume Ametller Pons
Viacari:
Mn. Joan Camps
TITULAR DE LA PARRÒQUIA
HISTÒRIA DE LA PARRÒQUIA

És prou conegut que Menorca tenia bisbes en el segle V. Sever, i possiblement també els seus successors, residia a Iamona, l’actual Ciutadella. Desconeixem, però, on s’ubicava la basílica episcopal. Tanmateix, el que coneixem de la Ciutadella baiximperial ens fa pensar que no es trobaria gaire lluny de l’actual catedral. En els segles VII-IX Menorca passaria per una etapa d’inseguretat i decadència, marcada pels atacs exteriors. La invasió musulmana de 902/903 marcaria l’inici d’una islamització que, amb el temps, esdevindria total. Quan el gener de 1287 Alfons el Liberal conquistà Menorca no trobà a l’illa cristians autòctons ni esglésies. Per això una de les seves primeres disposicions va ser la fundació d’algunes esglésies, entre d’elles la de Santa Maria de Ciutadella. El primer edifici de culte fou l’antiga mesquita major, purificada i transformada en temple cristià el 2 de febrer de 1287, festivitat de la Purificació de la Verge i de la Presentació del Senyor, popularment coneguda com la Candelera. Aquesta és, precisament, la festivitat de la titular del temple.

Durant dècades aquesta antiga mesquita, més o menys transformada, feu les funcions de temple parroquial. Val a dir que ni Alfons el Liberal ni els seus successors pensaren en crear un bisbat a Menorca, que des del 1295 quedaria formalment agregada a la diòcesi de Mallorca. El caràcter insular de Menorca, però, feia que per necessitat l’església insular hagués de disposar d’una certa autonomia. Per això el rector de la parròquia de Ciutadella, que ostentava el títol de paborde, tingués jurisdicció sobre totes les parròquies menorquines. Així quedà ben establert al Pariatge de 1301 per Jaume II de Mallorca, el qual a més concedí al paborde una alqueria que per aquest motiu seria coneguda com la Pabordia.

Potser en aquell moment o una mica més tard, es degué veure la necessitat de construir un temple de nova planta al mateix lloc que ocupava l’antiga mesquita. La construcció seria llarga i no quedaria enllestida, possiblement, fins els inicis del segle XV. El resultat fou un edifici gòtic de planta de saló de cinc trams, amb capelles laterals, i capçalera heptagonal i coberta amb volta de creueria simple. Un altre detall és que, als seus inicis, el temple estava totalment exempt, sense construccions adossades. Les seves característiques fonamentals corresponen al gòtic català o mediterrani i el seu referent més proper és l’església del convent de Sant Francesc de Palma. Les dimensions del temple són considerables, sobretot tenint en compte que no fou concebuda com a catedral, sinó com a parròquia: 44 metres de llargària, 14 metres i mig d’alçada i 22 metres d’alçada. Com a campanar es va fer servir la torre del minaret de la mesquita, ubicat al costat de l’Evangeli. Tenia tres portes: la de les Esquelles, avui desapareguda, situada vora el campanar; la que actualment coneixem com porta de la Llum, que conserva interessants relleus escultòrics, amb alternança dels escuts de la Universitat de Menorca i el quadribarrat reial, sostinguts per grifons; i el portal major, recentment recuperat, amb les arquivoltes decorades amb rica ornamentació vegetal.

Al llarg del temps, l’edifici patí importants reformes i afegits. Molt afectat pels efectes que saqueig turc de 1558, precisà d’una important restauració. Al final del segle XVI es construí la capella de la Comunió, d’estil renaixentista. El 1670 s’aixecà la capella de les Ànimes, al costat nord, una de les primeres construccions barroques de Menorca, obra del mestre picapedrer Pere Amorós.

Almenys des del 1418 ençà, els menorquins havien reclamat, infructuosament, l’erecció d’un bisbat a Menorca. No seria fins la conquesta espanyola de 1782 quan el tema del bisbat tornà a un primer pla. Després d’un llarg procés, l’any 1794 la parròquia de Santa Maria era designada catedral de Menorca pel rei Carles IV. Un any més tard, el 1795, Pius VI erigia el bisbat de Menorca. L’església de Santa Maria fou objecte d’algunes reformes per tal d’adaptar-se a la seva nova funció catedralícia. Al començament del segle XIX, el segon dels bisbes diocesans, Pedro Antonio Juano, construí la façana neoclàssica que tapà l’antic portal gòtic i la capella, també neoclàssica, dels Dolors. L’última obra important fou la construcció de l’actual capella del Santíssim, de planta ovalada, en temps del bisbe Mercader (1889).

L’estiu de 1936, a l’inici de la Guerra Civil, la catedral fou profanada i l’orgue, les imatges i retaules, destruïts. Durant tota la guerra romangué tancada al culte i feu les funcions de magatzem. Acabat el conflicte, hagué de ser restaurada i consagrada de nou pel bisbe Bartomeu Pascual. Pius XII atorgà al temple el títol de Basílica Menor l’any 1953. L’any 1987 tot coincidint amb el setè centenari de la conquesta de Menorca, s’iniciaren les obres de restauració que han retornat a la nostre catedral la puresa de l’estic gòtic original. Les obres haurien de culminar amb la restauració del portal gòtic recentment recuperat i que actualment hi conviuen els dos estils, el gòtic i el neoclàssic.

Tant de bo que les condicions econòmiques millorin i permetin fer-ho aviat.