Parròquia de Sant Bartomeu

Direcció:
Plà de l’Església,8
GPS: 39°58’58.3″N 4°00’35.0″E
CP.
07750 – Ferreries
Telèfon de contacte
971373103
Mail
Responsables
Rector
Mn. Joan Febrer Rotger
Adscrit
Jean Marie Nguele, seminarista.

Emèrit, adscrit
Mn.Enric Enrich Coll

TITULAR DE LA PARRÒQUIA – Sant Bartomeu
HISTÒRIA DE LA PARRÒQUIA
No sembla que l’indret on fou fundada la parròquia de Sant Bartomeu estàs habitat abans del segle XIV. Fos com fos, Jaume II ordenà la fundació de la parròquia de Sant Bartomeu de les Ferreries. Així es dedueix del document original del Pariatge de 1301, la qual cosa desfà la teoria divulgada per Joan Ramis a partir d’una errada en la còpia del Pariatge que hi ha al Llibre Vermell, que cita Sant Bartomeu a la Fraria. Ramis suposava que la seva fundació es devia als frares mercedaris que van rebre donacions en temps d’Alfons III. En tot cas, el topònim Ferreries està ben documentat al llarg del segle XIV. El primer rector conegut de Sant Bartomeu és Francesc Temeril, mort abans del 1362.

Sigui com sigui, la parròquia de Sant Bartomeu reeixí durant la baixa edat mitjana, però com a parròquia rural perquè amb prou feines s’aixecaren unes poques cases al voltant de la primitiva església; una d’elles era la rectoria. El districte parroquial era bastant més gran que l’actual, que coincideix amb el terme municipal, i fins 1812 comprenia també l’actual terme des Migjorn. A més a més, tenia el sector nord-est del terme de Ciutadella (la zona de la Vall i es pla Verd), que geogràficament forma una unitat amb el sector de Ferreries. Una rectificació de la demarcació parroquial que degué tenir lloc a l’inici del segle XVII va fer coincidir els districtes parroquials amb els administratius.

La vila de Ferreries s’anà desenvolupant al llarg dels segles XVII i XVIII. Cap al 1800, habitaven a la vila unes 650 persones, mentre que altres 350 vivien disperses pel terme. La població era considerada pels visitants forans com la més pobra de Menorca. John Armstrong, per exemple, considerava que ni tan sols valia la pena visitar la vila. Això sí, els ferreriencs es vanaven de tenir una església prou antiga, que a mitjan segle XVIII es trobava en procés de reparació.

Sembla que la primitiva església era molt reduïda. L’any 1633 només s’esmenten tres capelles, la major, la del Santíssim Sagrament i la de la Mare de Déu del Roser. Així com avança el segle XVII coneixem el nom de més capelles, la qual cosa voldria dir que l’església s’anava ampliant, però sempre amb una gran pobresa de mitjans. Aleshores ja estava en funcionament l’obreria de Sant Bartomeu, encarregada de l’organització de les festivitats en honor del sant patró. Les festes de Sant Bartomeu ja estan documentades al final del segle XVI.

A les acaballes del segle XVII, l’església de Sant Bartomeu devia ser un edifici en no gaire bon estat, fet a partir dels diversos afegits i ampliacions. El lloc on estava ubicada no era l’idoni i la nau central amenaçava ruïna. Per això l’any 1695 s’elegeix un nou emplaçament per edificar la nova església, més alterós que no el de l’antiga, de la qual no en queden restes. És l’emplaçament on s’aixeca l’església actual, que començà a construir-se en els últims anys del segle XVII o primers del XVIII. Les obres acabaren l’any 1730 en una primera fase. Posteriorment s’hi continuà treballant amb la construcció de noves capelles i de la rectoria. Les obres acabaren el 1798.

El temple parroquial de Sant Bartomeu és de nau única cobert amb volta de canó dividida en trams separats per arcs faixons, amb capelles laterals a banda i banda, entrecomunicades. L’absis és trapezoïdal, cobert també amb volta de canó botzinada i està flanquejat per la sagristia i la capella del Santíssim (acabada l’any 1870). És bastant particular el cor, que té també planta trapezoïdal cobert de volta de canó, com si fos simètric a l’absis. El campanar s’aixeca sobre una de les capelles del costat de l’Evangeli. Actualment acaba amb una terrassa amb barana, però les fotografies antigues el mostren rematat amb una mena d’agulla, envoltada per quatre figures de terrissa. Segons l’Arxiduc, es construí l’any 1884 seguint un disseny del bisbe Mercader. Quant a l’estil constructiu general, la parròquia de Ferreries té moltes semblances amb les des Mercadal, es Migjorn i Fornells.

La parròquia de Sant Bartomeu tingué un paper fonamental a l’hora de crear la identitat del poble de Ferreries i d’accedir a la independència municipal, la qual cosa succeí transitòriament entre 1812-14, 1820-23 i, ja definitivament, el 1836. En aquest procés el rector Jeroni Florit hi tingué un paper destacat. També cal recordar un altre rector, Antoni Roig i Rexart, un dels intel·lectuals més importants de la Menorca de la segona meitat del segle XVIII, i el jove capellà màrtir Joan Huguet Cardona, assassinat el 23 de juliol de 1936 i que l’any que ve, si Déu vol, serà beatificat