Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Maó

 

Direcció:
Plaça del Monestir, s/n
GPS: 39°53’28.5″N 4°15’40.1″E
CP.
07701  – Maó
Telèfon
971362555
Mail
Facebook:
Facebook parroquial

Facebook sant Joan dels Vergers

Grups de la Parròquia
Consell parroquial

Consell d’economia

catequesi d’iniciació cristiana
Lectors
Vida creixent
Evangeli i vida
Club parroquial
Believer’s grup de joves
Litúrgia
Músics
Música i Evangeli
Confraria del Via-crucis –  Web Via Crucis
Voluntaris de Càritas parroquial
Convivència i amistat
visitadors de malalts
voluntaris d’obertura del temple
voluntaris del mateniment de les ermites
equip d’ornamentació.

Responsables
Rector
Mn. Llorenç Sales Barber
Adscrit

Mn. Josep Sastre Portella
Diaca Adscrit
Mn. Vicent Llabrés Riudavets
TITULAR DE LA PARRÒQUIA
 Entre los semitas y en muchas culturas de la antigüedad el nombre no debía ser un simple elemento de identificación de las personas, sino un indicativo preciso de la personalidad del que lo lleva o de la misión que se le confía. Todo esto adquiere un relieve muy singular en el nombre de «Jesús», siendo así que el significado del nombre hebreo yesúa equivale a «Dios salvador».

En las cartas de san Pablo se pone de manifiesto cómo el nombre de Jesús suscitaba muy hondos sentimientos en el alma del Apóstol. San Agustín en el libro de «Las confesiones» dice: «Este nombre, por misericordia vuestra, Señor, este nombre de vuestro Hijo y mi Salvador, aun siendo yo niño de pecho, lo había bebido piadosamente con la leche de mi madre y lo conservaba grabado en lo más profundo del corazón; y todo cuanto estuviese escrito sin este nombre, por muy erudito, elegante y verdadero que fuese, no me robaba enteramente el afecto» (Confesiones. III, 4, 8).

En la Edad Media se desarrolló en Europa un gran movimiento de devoción al nombre de Jesús. San Bernardo en sus sermones expresa maravillosamente el profundosignificado de esta corriente de espiritualidad. Entre los cistercienses surgieron himnos latinos colmados de enjundia y piedad, como aquel que se inicia con el verso Jesu, dulcis memoria.

San Bernardino de Siena, restaurador de la primitiva observancia de la Orden franciscana, en el siglo XV realizó una gran campaña de predicación sobre los elementos básicos de la fe a base de la veneración del nombre de Jesús difundiendo el anagramaIHS, q ue derivaba de las tres primeras letras griegas de dicho santo nombre y a las que, según la grafía latina, le daba el significado de Iesus hominum Salvator, o sea: «Jesús Salvador de los hombres».

A finales del mismo siglo un fraile mallorquín, el Venerable Bartolomé Catany, fundó en Maó un convento franciscano que se llamó el Monestir de Jesús. En su iglesia, la actual parroquia de San Francisco, aparece en lo más alto del arco triunfal que da entrada al altar mayor, el anagrama de Jesús sobre un grandioso sol radiante. Le prestan adoración dos teorías de ángeles representados en los frescos de grisalla que adornan dicho arco. Se trata de un precioso testimonio de veneración al nombre de Jesús.

Guillermo Pons

HISTÒRIA DE LA PARRÒQUIA
El convent de Jesús de Maó fou fundat per fra Bartomeu Catany, destacat teòleg i predicador franciscà nat a Felanitx. Preocupat per la relaxació dels convents del seu orde, el pare Catany introduí a Mallorca la branca dels franciscans observants a Mallorca, fundant els convents de Jesús de Palma i de Sóller. L’any 1459, poc abans de la seva mort, fundà el de Maó. La comunitat no tenia propietats fora del convent i vivia de les almoines. En una data indeterminada, l’emperador Carles V atorgà al monestir maonès un privilegi que els permetia l’exclusivitat de la pesca de les aigües del port des de l’escull dels Frares fins a la colàrsega. També els cedia l’indret anomenat el Clot de la Caleta per fer-hi un hort. L’any 1568 Felip II ratificà aquesta concessió. No tenim dades de com era el
convent primitiu, que ocupava el mateix emplaçament de l’actual, sobre el penya-segat del port. Aleshores aquell indret es trobava fora de la muralla de la vila, que només arribava fins el Pont del General, vora el Govern Militar, on s’obria el portal anomenat del Mirador. Durant el setge de Barba-rossa (setembre de 1535), el convent fou saquejat i destruït. Precisament havien estat dos frares del convent els que van descobrir el parany de Barba-rossa, que havia entrat al port de Maó fent arborar el pavelló imperial als seus vaxells per fer creure que es tractava de l’armada de Carles V que tornava victoriosa de la presa de Tunis. El guardià Miquel Capó, que havia consumit les formes consagrades abans no fossin profanades, i els frares Francesc Coll i Bartomeu Genestar foren degollats i la resta de frares, captivats. Tots tres foren inclosos al martirologi franciscà, que celebrava la seva memòria el 9 de març.No tenim detalls de com es reconstituí la vida de la comunitat després de l’atac de Barb-rossa. Sembla, però, que es procedí a reparar i reconstruir l’antic monestir i la seva església gràcies a les almoines. L’any 1648 s’iniciaren les obres per reformar els edificis preexistents, tant del convent com de l’església (refectori, quadres, ampliació de la sagristia, ampliació i reforma de capelles…). L’any 1671 es començà la nova església amb la construcció de tres capelles. Però no seria fins al final del segle quan es començà a construir el nou edifici conventual. En primer  lloc, s’edificà una quarta part del convent i la meitat del claustre (1694-95). Dirigien les obres els mestres Bartomeu i Sebastià Carreras i Josep i Pere Amorós. Les obres continuaren a bon ritme i acabaren l’any 1705.Hi mancava, però, acabar l’església nova. El 7 de juny de 1719, el bisbe de Mazzara (Sicília) Bartomeu Castellví beneí la façana de l’església. El bisbe Castellví havia arribat accidentalment a Maó i s’allotjava al convent de Jesús. La construcció de l’església continuà en les dècades següents i quedà acabada cap al 1752. El nou temple era força més gran que no l’antic i es dóna la circumstància que s’havia construït al voltant del vell, la qual cosa havia permès que el culte continuàs desenvolupant-se amb tota normalitat en l’església antiga. Després d’inspeccionar l’obra nova, fou enderrocada l’antiga església. Havien dirigit les obres en la seva fase final els mestres Jaume Pons i Joan Dalmedo.Amb tot i això, encara es continuà treballant tant a l’església com al convent al final dels segle XVIII i primer terç del XIX. L’any 1795 s’inaugurà l’orgue, ubicat damunt una de les capelles de l’església, però alguns anys més tard l’orguener J. Kyburz cregué convenient traslladar-lo enmig del cor, sobre el portal major. L’orgue, reubicat i reformat, fou inaugurat l’any 1819. Just abans de la supressió del monestir, l’any 1830, el guardià fra Joan Riudavets va fer importants millores que afectaren tant els retaules i l’enrajolat de l’església com la porteria i el campanar.La comunitat franciscana visqué al convent sense gaire entrebancs fins el Trienni Liberal (1820-23). En aquesta època, però, es veieren embolicats en les pugnes polítiques. El pare guardià fou detingut acusat d’estar implicat en una conspiració absolutista contra el govern liberal (1822). La comunitat fou suprimida i els frares foren deportats a Cartagena. Restaurat l’absolutisme el 1823, els frares pogueren tornar al convent, però l’any 1835 el convent de Jesús fou definitivament suprimit i els seus béns, nacionalitzats.Mentre l’església mantingué el culte (l’any 1877 seria erigida en parròquia), el convent de Jesús passà a mans de l’Ajuntament i tingué usos diversos com ara casa de la Misericòrdia, biblioteca pública i institut de segon ensenyament. L’edifici fou sotmès a un profund procés de restauració entre 1984 i 1997 i actualment és la seu del Museu de Menorca. Pel que fa a l’església, en els últims anys s’han restaurat les façanes i s’ha dotat d’una instal· lació per il·luminar l’exterior.Del convent, l’element més destacable és el claustre barroc, de planta quadrada. Té quatre pisos en alçada. La galeria de la planta baixa del claustre s’obre al pati amb arcs de mig punt, mentre les dels tres pisos superiors estan tancades. Un joc de pilastres polièdriques i columnes jòniques i corínties sobre pedestals marca el ritme dels diferents trams de la façana del claustre. L’església és de nau única amb capelles laterals entre els contraforts, amb coberta de volta de canó, que s’obren a la nau amb arcs de mig punt. Consta de cinc trams coberts amb volta de creueria ogival. La capella major és rectangular i coberta també amb volta de creueria. S’obre a la nau mitjançant un arc de ogival. Convé destacar la capella de la Immaculada, de planta octogonal i coberta amb cúpula proveïda de llanternó, possiblement l’últim espai barroc construït a Menorca.Miquel Àngel Casasnovas

TRIPTICS SOBRE L’ESGLÉSIA DE ST FRANCESC D’ASSÍS DE MAÓ