Parròquia de Sant Francesc de Assís – Ciutadella

Direcció:
Plaça des Born, 8
GPS: 40°00’01.8″N 3°50’13.3″E
CP.
07760 – Ciutadella de Menorca
Telèfon
971381291
Mail
psantfrancesc@gmail.com
Xarxes Socials
facebook parroquial  facebook de la Confraria de Jesús Natzaré
Grups Parroquials
-Catequesi d’infants i adults
-Vida Creixent, Càritas
-Confraria de Jesús Natzaré
-Grup d’acollida a l’Església
-Consell Parroquial d’economia
-Voluntàris de manteniment
-Grup de visitadors de malalts
-Grup de lectors.
Responsables
Rector:
Mn. Gerard Villalonga Hellín
Vicari:
Mn. Jaume Ametller Pons
TITULAR DE LA PARRÒQUIA San Francisco de Asís  /  Sant Francesc
Dante Alighieri habla de san Francisco como de un sol que alumbró al mundo, de tal modo que a la ciudad de Asís, a fin de no quedarse uno corto, conviene llamarla «Oriente», si se quiere hablar con propiedad: Nacque al mondo un sole… Però chi d’esso loco fa parole non dica Ascensi, chèdirebbe corto, ma Oriente, se proprio dir vole. (Paraíso XI, 50-52). La figura de sanFrancisco resplandece con aquella luz que proviene de Cristo.

Nació en 1182, hijo de una familia enriquecidagracias al comercio de telas que el padre importaba de Francia, y por eso quiso llamarle Francesco. Era el muchacho alegre y de honestas costumbres, pero más amante del jolgorio que del esfuerzo. Al cabo de algún tiempo sintió que Jesús le llamaba a seguir el tenor de vida que se refleja en el evangelio.

Empezó a hacerse amigo de los pobres, a restaurar algunas ermitas ruinosas y a entonar canciones con mensajes de vidaespiritu al. Su gran descubrimiento fue una intensa amistad personal con Jesús. El día 24 de febrero de 1208, fiesta de San Matías, el apóstol elegido por sorteo, a Francisco le tocó en suerte sentirse llamado por Dios a una misión especial. No se consideró como un profeta, sino simplemente como «heraldo o pregonerodel g ran Rey». A no tardar se le unieron varios amigos que percibieron el gozo de vivir pobremente y comunicar con sencillez el hermoso mensaje que iban descubriendo a través de la oración y el seguimiento de Cristo.

El movimiento franciscano se esparció por muchos países. y pronto se contaron por miles los seguidores de este género de vida que fue aprobado por el Papa
Inocencio III. En 1213 Francisco vino a España, siguiendo el ya famoso «camino de Santiago», y en 1219 peregrinó a la Tierra Santa. El franciscanismo vino a ser como una noche de luna llena, que disipaba la oscuridad que algunas sectas heréticas acumulaban sobre Europa.

En 1224 en el monte de La Verna Francisco recibió un don muy peculiar al aparecer en su cuerpo las cinco llagas de la Pasión de Cristo. Dos años después a principios de octubre de 1226, expiró cerca de la papilla de Ntra. Sra. de los Ángeles.

Guillermo Pons

 HISTÒRIA DE LA PARRÒQUIA
La parròquia de Sant Francesc de Ciutadella té el seu origen en el convent de frares menors o franciscans fundat per Alfons III d’Aragó just després de la conquesta de Menorca. En efecte, l’1 de març de 1287, quan el monarca encara es trobava a l’illa, concedia als guardians del franciscans o frares menors de Barcelona i de la Ciutat de Mallorca algunes heretats a Ciutadella amb la condició que construïssin un convent i que alguns frares hi passassin a residir. Aquestes heretats consistien en l’hort que havia estat del rais Abu Umar i algunes cases. L’arribada dels primers frares degué ser gairebé immediata. L’any 1290 el guardià del convent era fra Berenguer de Lledó. No sabem res d’aquest primer convent franciscà, si bé ens ha quedat una làpida sepulcral (actualment al Museu Diocesà) de Guillem Pere de Vilafreser, lloctinent del tresorer reial, que havia estat sepultat a Sant Francesc el juliol de 1294.

Des del primer moment el convent de Sant Francesc tingué importància en la vida religiosa i social de Ciutadella. Així, l’any 1301 hi tingué lloc una important sessió de la Universitat de Menorca amb els procuradors de Jaume II de Mallorca, en la qual s’acordaren els termes de la reestructuració del règim de les propietats immobles. Durant el segle XIV també s’hi celebrava, en la vigília de Nadal, la renovació dels càrrecs de la Universitat. Pel que fa a l’adscripció del convent de Ciutadella dins de l’orde franciscà, passà de la branca dels claustrals a la dels
observants. El tronc comú de l’orde de frares menors, fundat pel pobrissó d’Assís l’any 1209, que tenia la germana Pobresa per referent, s’havia dividit en diverses branques. El convent de Ciutadella va pertànyer al grup dels claustrals fins l’any 1504, quan inicià la reforma per passar al dels observants, és a dir, que seguien més de prop la regla de Sant Francesc, sobretot pel que fa al despreniment dels béns materials, en contraposició als conventuals, més laxes.

La configuració exacta del convent medieval ens és desconeguda. Sabem que l’església era d’una nau dividida en quatre trams i absis i ocupava part de l’espai del temple actual. Al costat, per la banda de ponent, hi havia l’edifici del convent. Un hort de notable extensió ocupava el que avui són els carrersNou de Juliol i Joan Benejam, fins la plaça dels Pins, no hi havia la murallade la ciutat. Aquest convent quedà molt malmès en l’assalt otomà de Ciutadella (juliol de 1558), per la qual cosa es va considerar la necessitat de reedificar tant l’església com el convent. Les obres de l’església començaren el desembre de 1569 i foren acabades tres anys més tard. Tanmateix aviat (1581) es decidí ampliar el temple. En aquesta ocasió, les obres es prolongaren fins l’any 1607. L’església, de nau única, coberta amb volta de creueria i capelles laterals entre contraforts, s’inspirava amb els patrons del gòtic, si bé sempre dins d’una gran senzillesa i austeritat ornamental.

Durant el segle XVII es construí el convent, alhora que es feien algunes reformes i afegits a l’església, com ara el cor (1613), el portal lateral que dóna al carrer de la Puríssima i el major que s’obria al Born (1681-84). D’aquests portals barrocs, obra de mestre Pere Amorós, només es conserva el primer, ja que el portal major fou substituït a l’inici del segle XIX pel neoclàssic que es pot veure en l’actualitat. En aquesta mateixa reforma es decidí allargar l’església, per la qual cosa desaparegué l’absis original, substituït pel creuer cobert amb cúpula i un nou absis (1808). Més tard (1831), es construí el deambulatori de darrere l’altar. La reforma dels primers anys del segle XIX trencà l’harmonia de la nau del temple. El resultat fou una església desproporcionada, excessivament llarga en relació amb l’amplada. Durant els segles XVII, XVIII i els primers anys del XIX el convent de Sant Francesc continuava exercint una important funció social i cultural (escola de gramàtica i de teologia, farmàcia, etc.) i era el lloc preferit pels ciutadellencs a l’hora de triar sepultura, tant dins del temple com al claustre. L’any 1835, però, aplicant el decret de desamortització eclesiàstica, el convent fou extingit i els seus béns passaren a ser propietat de l’Estat. L’església continuà oberta al culte i l’any 1877 fou erigida en parròquia, mentre que el convent tingué diferents usos fins que s’hi construí la casa Cabrisses, d’estil colonial, substituïda posteriorment per l’edifici de Correus. L’hort, en canvi, fou urbanitzat a partir de 1865.

Durant el juliol de 1936, en els primers dies de la Guerra Civil, l’església fou saquejada i clausurada, de manera que es perderen les imatges i retaules i l’orgue, obra de l’orguener suís Johann Kyburz (1813). Just acabada, i mentre la catedral estava  en obres, acollí el culte catedralici tornant a partir de 1941 a desenvolupar només les funcions d’església parroquial.

 

Miquel Àngel Casasnovas

 

TRIPTICS SOBRE L’ESGLÉSIA DE ST FRANCESC D’ASSÍS DE CIUTADELLA