Parròquia de Santa Eulàlia

Direcció:
Carrer de Santa Eulàlia, 4
GPS: 39°56’05.8″N 4°08’20.6″E
CP.
07730 – Alaior
Telèfon
971371107
Mail
Responsables
Rector
Mn. Joan Bosco Martí Marqués
Adscrit
Mn. Pere Oléo Cortés
TITULAR DE LA PARRÒQUIA
HISTÒRIA DE LA PARRÒQUIA

Alaior era una zona habitada d’antic, ja que en ocasions s’hi ha trobat materials de les èpoques romana i musulmana, tal com ha quedat palès en les excavacions realitzades al subsòl de l’església de Santa Eulàlia. Abans de la conquesta cristiana hi havia l’alqueria d’Ihalor, que acabaria essent el bressol del poble. L’any 1301 el Pariatge de Jaume II de Mallorca funda les parròquies de Sant Llorenç de Binixems ―segurament l’antiga parròquia de Favàritx que apareix als documents posteriors a la conquesta de 1287― i la de Santa Eulàlia, possiblement fruit de la segregació de la més antiga parròquia de Sitllata. Tres anys més tard, el 1304, el mateix Jaume II decideix adquirir l’alqueria d’Ihalor amb la finalitat de crear una pobla. Durant els segles XIV i XV, aquesta primitiva pobla d’Alaior s’aniria desenvolupant al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, a la part més alta del turó. En aquesta mateixa època Alaior es convertí en universitat particular (municipi), subordinada a la Universitat de Menorca. El seu districte coincideix, amb poca diferència, amb l’actual terme municipal.

Poca cosa sabem de l’antiga església de Santa Eulàlia, de devia datar del segle XIV. Ben segur seguia l’estil gòtic típic d’aquella època. Al segle XVI sabem que, a més del rector i el vicari o vicaris, hi havia una comunitat de beneficiats. En aquells moments d’amenaça turca i barbaresca es fortificà l’església i s’hi construí una torre, ja que havia de ser el lloc de refugi de la població en cas d’atac.

En iniciar-se el segle XVII, La població d’Alaior havia augmentat de manera considerable, per la qual cosa calia plantejar-se la construcció d’un nou temple parroquial. Així ho considerava la Universitat d’Alaior l’any 1615, però hagueren de passar molts anys fins que no pogueren iniciar-se les obres. El juliol de 1673 la comunitat de preveres de la parròquia proposà a la Universitat la construcció d’una nova església. Arran d’aquesta proposta, el Consell de la Universitat decidí consultar Pere Amorós, mestre picapedrer mallorquí que feia anys que s’havia assentat a Menorca i ja havia construït la capella de les Ànimes de la Catedral. Les obres degueren començar poc després (entre 1674 i 1676) i es desenvoluparen fins 1690.

La nova església seria de grans dimensions, ja que la nau té 34 metres de llarg i 12 d’ample, la qual cosa la converteix en una de les més espaioses de l’illa. És de nau única, amb sis capelles a cada costat que s’obren a la nau mitjançant arcs de mig punt, comunicades entre elles. La capella major és de planta trapezoïdal i s’obre directament a la nau, amb la què comunica mitjançant un arc de mig punt concebut a manera d’arc de triomf. Rere la capella major, s’hi construí un cor amb absis semicircular cobert amb una copinya. La coberta és de volta de canó, reforçada amb arcs faixons que descansen sobre contraforts, visibles des de l’exterior. La nau és fosca, ja que la llum natural només hi entra per la rosassa de la façana principal i per la més petita de l’arc que dóna accés a l’absis. Cal destacar la capella de Nostra Senyora del Roser, que s’obre a la cinquena capella del costat de l’Epístola. És de planta rectangular, amb tres trams de volta de creueria i absis, i la seva construcció es realitzà en el segle XVIII. A la quarta capella del mateix costat, hi trobam el portal lateral de Sant Pere, sobre el qual hi havia un gran orgue que fou destruït l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil, igual que els retaules.

Santa Eulàlia té una de les façanes més interessants de les esglésies de Menorca. Consta de dos cossos quasi cecs i rectangulars sobreposats, separats per una balustrada, que mostra certa semblança amb la de la Catedral de Menorca. Al cos inferior hi ha la portada formada per una arcada ogival que emmarca una altra de barroca, situada més a l’interior. S’ha dit si la portada ogival no seria una reminiscència de l’antic temple medieval. Al cos superior s’hi obre la rosassa i està flanquejat per dues torres octogonals rematades per sengles xapitells. Destaca també la poderosa torre quadrada del campanar, que domina el conjunt de la població.

En els últims anys, l’església de Santa Eulàlia ha estat objecte d’importants obres de restauració que han permès retornar el seu esplendor a l’edifici parroquial. Aquesta restauració ha estat una empresa comuna de tota la població a través de la comissió constituïda l’any 1995 i en la qual hi ha col·laborat les institucions autonòmica, insular i municipal. Les obres de restauració finalitzaren l’any 2010. L’església de Santa Eulàlia ha estat declarada Bé d’Interès Cultural.

 

Miquel A. Casasnovas

 

TRIPTICS SOBRE L’ESGLÉSIA DE STA EULÀLIA DE ALAIOR