Raons d’esperança de Mn. Joan Febrer

PER UNA POLÍTICA DE PAU

El Papa Francesc ha donat a conèixer el seu missatge en ocasió de la 52ª jornada mundial de la pau el 1r de gener de 2019. L’ha titulat: «La bona política al servei de la pau». El més important no és tant una bona teoria sinó la seva aplicació a la realitat dels conflictes. Segons un informe d’Upsala reconegut per l’ONU, els conflictes actualment oberts en el nostre món provoquen com a mínim unes 1000 morts violentes cada any. Els conflictes no armats que es donen en societats democràtiques (com el provocat pel procés català de la secessió, o el qui esclatà el passat abril a Nicaragua) han de poder ser resolts pacíficament d’acord amb les regles de joc de la democràcia constitucional.

La política entesa, segons el missatge del Papa, com a «vehicle fonamental per a edificar la ciutadania i l’activitat humana» és indispensable per a realitzar la pau. És més, constitueix una forma eminent de caritat, és a dir, d’amor desinteressat al pròxim entès col·lectivament.

Ara bé, hi ha una sèrie de vicis que, en la denúncia del Papa, poden fer malbé la política i convertir-la en instrument d’opressió, marginació, destrucció. Els vicis denunciats són: la corrupció, la negació del dret, l’incompliment de les normes comunitàries, l’enriquiment il·legal, la justificació del poder per la força o amb el pretext arbitrari de la raó d’estat, la tendència a perpetuar-se en el poder, la xenofòbia i el racisme, el rebuig de la cura de la terra, l’explotació il·limitada dels recursos naturals per a un benefici immediat, el menyspreu dels qui es veuen obligats a l’exili.

El clima de desconfiança que crea una mala política arrela en la por de l’altre o de l’estrany, en l’ansietat de perdre beneficis personals i es manifesta en actituds de tancament o nacionalismes que posen en qüestió la necessària germanor que ha d’amarar el nostre món globalitzat. Una política al servei de la pau, basada, no en el foment de la por ni en la demonització de l’adversari sinó en el respecte dels drets humans universals, ha de mobilitzar els ciutadans en la realització d’un projecte de pau compartit pel major nombre possible d’agents.

La pau no és només responsabilitat dels polítics. Si com diu el Papa, la pau comporta la conversió integral de la persona, aleshores la pau és responsabilitat tant dels polítics com dels simples ciutadans convocats a votar. Aquesta conversió té tres dimensions inseparables: la personal o pau amb un mateix que fa fora la intransigència, l’ira, la impaciència; la relacional amb l’altre des del més proper al més llunyà (el familiar, l’amic, l’estranger, el pobre, el que sofreix); i la pau ecològica amb la creació, ja que som ciutadans del mateix món i responsables del mateix futur per a la humanitat.

La responsabilitat dels polítics és però més gran. En una societat democràtica com la nostra, el més urgent és recrear un clima de confiança a base d’estendre ponts de diàleg i negociació. Els dialogants de les parts enfrontades han d’abandonar la intransigència i la temptació de la violència i avançar, coratjosament, cap a un projecte comú que no exclogui ningú personal o col·lectiu. I en els conflictes armats -que veiem com espectadors – una mesura urgent és tallar en sec el tràfic i comerç d’armes i aconseguir una treva que permeti la negociació i posi els fonaments d’una pau possible i duradora.

L’obstacle potser més costós per a la pau és la conversió personal i col·lectiva. Però aquesta és imprescindible, sabent que una sincera conversió no pot defugir les conseqüències polítiques i econòmiques en ares del bé comú i del respecte de totes i tots en la igualtat fonamental que ens agermana. I amb una mirada més realista, convèncer-nos tossudament que amb una pau democràtica tots hi guanyam, mentre que amb la violència tots hi perdem.

Joan Febrer

 

publicat al Diari Menorca 30/12/2018