Raons d’esperança de Mn. Josep Sastre

PER REPENSAR EUROPA: DIÀLEG, INCLUSIÓ SOLIDARITAT, DESENVOLUPAMENT, PAU

“El primer i tal vegada la més gran contribució que els cristians poden aportar a l’Europa d’avui és recordar-li que aquesta no és un recull de nombres d’institucions, sinó que és feta de persones”. Paraules que el Papa Francesc dirigia als prop de 350 participants en la conferència“ (Re)Thinking Europe, “Repensar l’Europa. Un contribució cristiana al futur del projecte europeu”, reunits al Vaticà a finals d’octubre; bisbes, ambaixadors i representants de moviments i altres denominacions cristianes, reflexionaren junts en la trobada organitzada per la Comissió dels bisbats de la Comunitat Europea.

Els Papa en la seva intervenció els indicava el camí: els fonaments d’Europa són “persona” i “comunitat”, que com a cristians volem i podem contribuir a construir. Les pedres són “diàleg, inclusió, solidaritat, desenvolupament i pau”. Recordava que un dels valors fonamentals portat pel cristianisme és precisament “el sentit de la persona, constituïda a imatge de Déu”. Per mitjà de  sant. Benet, posa una concepció de l’home radicalment diferent del món greco-romà i del més violent de les invasions bàrbares: l’home, ja no més simplement un ciutadà ni un servidor del poder de torn, ni tampoc una mercaderia d’intercanvi destinada únicament al treball. “Per a  Benet no hi ha rols, hi ha persones”, mentre avui sembla que  qualsevol debat es redueixi a una discussió de xifres. “ No hi ha ciutadans, hi ha vots. No hi ha immigrants, hi ha quotes. No hi ha treballadors, hi ha indicadors econòmics. No hi ha pobres, hi ha llindars de pobresa”, és a dir, una qüestió de xifres. Tenir un rostre, obliga, en canvi, a una responsabilitat – recorda el Papa- i per tant els cristians deuen recordar en primer lloc que l’Europa és feta de persones i fer redescobrir el sentit de pertinença a una comunitat, contra la tendència a viure en soledat. “Per mi- afirma-és una cosa greu”. Els cristians, en canvi, saben que la seva identitat és sobre “tot relacional” i la família roman el fonamental lloc d’aquesta descoberta. I, com “unió harmònica de les diferències entre home i dona”, i “tant més vertadera i profunda com més generativa, capaç d’obrir-se a la vida i als altres”. Una comunitat és viva si sap acollir les diversitats, generar noves vides, treball, innovació i cultura.

Europa deu ser un lloc de diàleg, com ho era en un cert sentit l’antiga àgora, no solament espai econòmic sinó el cor de la política. La invitació de Francesc és, per tant, a considerar el paper positiu que la religió posseeix en la societat, com pot ser el diàleg interreligiós entre cristians i musulmans a Europa. Alerta d’un “cert prejudici laïcista, encara en augment “ que –diu- no aconsegueix percebre aquest valor de la religió en l’esfera pública i prefereix relegar-la només a la privada”. Així s’instaura “el predomini d’un cert pensament únic, ben prou difós en els forums internacionals”, que veu “en l’afirmació d’una identitat religiosa un perill per a la pròpia hegemonia, acabant així per afavorir una falsa contraposició entre el dret a la llibertat religiosa i altres drets fonamentals”.

Sovint, doncs, en la política a la veu del diàleg “ s’hi substitueix els crits de les reivindicacions”. En molts Països, hi troben lloc formacions populistes i extremistes. Els cristians, per tant, són cridats a afavorir el diàleg polític i han de retornar a la política entesa com a màxim servei al bé comú. “Ser líder exigeix estudi, preparació i experiència” sintetitza el Papa posant l’accent també sobre la necessitat d’una adequada formació. Europa a més deu ser un espai inclusiu valoritzant però les diferències. En aquesta prospectiva els immigrants són un actiu, més que un pes i no poden ser descartats segons la pròpia voluntat. D’altra part el Papa recorda que els governants deuen gestionar amb prudència la qüestió migratòria. No murs, per tant, però el procés no pot ser sense regles. I per la seva part els immigrants deuen “respectar i assimilar la cultura” de la nació que els acull.

Treballar per una comunitat inclusiva significa edificar un espai de solidaritat, no un conjunt de “petits grups d’interessos”. Cal per tant preocupar-se pels més dèbils i pel recolzament entre les generacions. “Europa viu una espècie de dèficit de memòria” – sintetitza Francesc- i ha de descobrir el valor del propi passat” per “enriquir el propi present i entregar a la posteritat un futur d’esperança”. En canvi, tants joves es troben perduts davant la manca d’arrels i de prospectives”, quan l’educació ha d’implicar tota la societat.

Europa és cridada a ser font d’un desenvolupament integral. I posa per exemple els emprenedors cristians, que en el segle passat han comprès com l’èxit de les seves iniciatives, depengués de l’oferir condicions dignes de treball: aquelles iniciatives són també l’antídot a una “globalització sense ànima” que ha creat borses d’explotació i pobresa.

L’última pedra per construir l’edifici d’Europa és el dret a la pau. Les lògiques “particulars i nacionals” tenen el risc de frustrar els somnis coratjosos dels Pares fundadors, recordava Francesc. Els cristians a Europa, per tant, són cridats a ser promotors d’una cultura de la pau i açò exigeix “amor a la veritat”, “sense la qual no poden existir relacions humanes autèntiques, i “recerca de la justícia” sense la qual l’abús esdevé norma dominant. Europa es comprometrà per la pau en la mesura en que “no perdi l’esperança”. Cal per tant continuar el somni dels Pares fundador d’una Europa unida i concorde, “comunitat de pobles desitjosos de compartir un destí de desenvolupament i de pau”.

El Papa Francesc acabava  el seu discurs dient que els cristians són cridats a “retornar l’ànima a Europa”, com féu sant Benet: no ocupà espais sinó que “donà vida a un moviment contagiós i inimaginable, que redissenyà el rostre d’Europa perquè per la fe brolli aquella alegre  esperança, capaç de canviar el món.

Josep Sastre i Portella