Raons d’esperança de Mn. Josep Sastre

LES TRES R

Aquest juliol passat es celebrà a Rio de Janeiro un congrés internacional sobre la Laudato si i Grans ciutats. En carta dirigida a l’arquebisbe emèrit de Barcelona, el papa Francesc feia especial atenció a tres temes: l’aigua potable, la contaminació ambiental i la qualitat de l’aire i els residus. Temes que poden ser, han de ser, del nostre interès.

Refermant-se en el va escriure a la seva encíclica sobre la cura de la casa comú, referint-se a vàries necessitats físiques que té l’home d’avui en dia en les grans ciutats i que han d’enfrontar-se amb respecte, responsabilitat i relació, el papa diu que són tres R que ajuden a interactuar de forma conjunta “davant dels imperatius més essencials de la nostra convivència”.

A la primera R hi senyala que “el respecte és l’actitud fonamental que l’home ha de tenir amb la creació”. Rebuda com un do preciós “ens hem d’esforçar perquè les futures generacions puguin continuar admirant-la i gaudint-ne. Aquesta cura l’hem d’ensenyar i transmetre”.

Pel que fa a la importància de l’aigua –indispensable per a la vida- Francesc recorda que és “un dret fonamental, que tota societat deu garantir. “Quan no se li presta l’atenció que mereix es transforma en font de malalties i la seva mancança posa en perill la vida de milions de persones. És un deure de tots crear en la societat una consciencia d respecte pel nostre entorn: açò ens beneficia a nosaltres i a les futures generacions”.

A la segona R, recordant que “la responsabilitat davant la creació és la manera amb que hem d’interactuar amb ella i constitueix una de les tasques primordials”, el papa adverteix que “no ens podem quedar plegats de mans, quan ens adonam d’una greu minva de la qualitat de l’aire o l’augment de la producció de residus que no són adequadament tractats”. I remarca que “cada territori i govern deuria d’incentivar modus d’actuar responsables en els seus ciutadans perquè, amb inventiva, puguin interactuar i afavorir la creació d’una casa més habitable i més saludable. Posant cada un lo poc que li correspon en la seva responsabilitat, s’anirà aconseguint molt”.

 

A la tercera R, el papa Francesc reflexiona sobre la creixent manca de relació que s’observa en les grans ciutats i les zones rurals, i posa en guàrdia davant la “falta d’arrels i l’aïllament d’algunes persones que són formes de pobresa que poden degenerar en guetos i originar violència i injustícia”. Senyala com n’és d’important que tota la societat treballi conjuntament en tots els àmbits, per “crear relacions humanes més càlides que trenquin els murs que aïllen i marginen”. Un camí per  aconseguir-ho pot ser mitjançant agrupacions, escoles, parròquies, etc.,”que siguin capaces de construir amb la seva presència una xarxa de comunió i de pertinença, per afavorir una millor convivència i aconseguir superar tantes dificultats”. D’aquesta manera, “qualsevol lloc deixa de ser un infern i es converteix en el context d’una vida digna”. Acabava aquesta carta amb el desig de que les jornades d’estudi i reflexió que s’anaven a dur a terme amb “el seu consell i guia orienti les seves decisions a favor d’una ecologia integral que protegeixi la nostra casa comú i construeixi una civilització cada vegada més humana i solidària”. No us sembla que les tres R ens toquen de prop?

 

Josep Sastre i Portella