Raons d’esperança de Mn. Josep Sastre

500 anys de la reforma

El proper 31 d’octubre, tindrà lloc la commemoració de l’inici de la Reforma per Martí Luter. Als llibres d’història s’il·lustra aquest fet, mb un gravat on Luter clava les seves 95 tesis a les portes de la capella de Wittemberg. Tot i que, avui en dia, es demana si realment es va donar aquesta fixació pública, o pel contrari- la hipòtesis més acreditada-, el 31 d’octubre de 1517 el reformador envià aquestes reflexions a l’arquebisbe i  a determinat nombre de col·legues per a proposar-les als  teòlegs com objecte de discussió acadèmica, d’acord amb els costums de l’època. Celebració a la que s’uneixen als luterans altres denominacions protestants que no segueixen la doctrina de Luter. No és possible en el breu espai que dispòs d’exposar les doctrines del reformador.

I els catòlics ens podem afegir a aquesta celebració?  La paraula Reforma pot tenir dos significats diferents: en primer lloc pot designar una sèrie d’esdeveniments del segle XVI, abastant el període entre la difusió de les 95 tesis de Luter sobre les indulgències, fins la pau d’Augusta de 1555 o el Concili de Trento (1545-1563). En aquest sentit Reforma equival a una successió de fets. En un segon significat Reforma pot designar el conjunt de les intuïcions teològiques que els reformadors van agafar de l’evangeli, i també es pot referir a les comunitats o Esglésies on s’expressaren tals intuïcions. En el primer significat, no pertany solament  als luterans, als reformadors i el seu seguici, no són els únics subjectes d’aquesta història. A més de Luter i els seus companys, especialment Felip Melanchton, s’hi poden afegir també el papa, cardenals i bisbes com Gaietà o Albrecht de Magúncia, els prínceps electors de Saxònia on vivia Luter, l’emperador, el rei de França, fins i tot els turcs i molts altres que poden ser considerats protagonistes d’aquest assumpte. Hem de prendre consciència d’açò perquè la divisió  d’occident va tenir lloc en els fets d’aquesta història. Si eren tants els protagonistes, el desenllaç dels fets no poden ser atribuït unilateralment a Luter i als altres reformadors. La possibilitat d’una celebració comú depèn de la capacitat i de la manera de distingir els diferents significats del mot Reforma. Dependrà si s’aconsegueix trobar en les intuïcions teològiques de Martí Luter, que es van expressar  a través d’un moviment públic, alguna cosa que pugui ser considerada bona també pels catòlics (Theodor Dieter). El Concili Vaticà II, els estudis ecumènics i els diàlegs entre catòlics i luterans han contribuït a donar una resposta positiva a la pregunta. Segons el document de la Comissió luterano-catòlica, Del conflicte a la comunió. l’alegria i el dolor compartits són inseparables en la commemoració de l’any 2017. Aquesta commemoració comú posa davant de nosaltres l’oportunitat i el pes de donar un testimoni comú de fe quan ens enfrontam amb la necessitat d’una nova evangelització, i un temps on hi ha proliferació de nous moviments religiosos , i un temps on hi ha una creixen secularització en moltes parts del món.

 

Josep Sastre i Portella