Raons d’esperança de Pere Fàbregues

Santa Teresa de Jesús, Fe intel·ligent

 

En el  moment de publicar aquest article, estem celebrant el dia de Santa Teresa de Jesús, el 15 d’octubre. Precisament en saber que em corresponia aquest diumenge escriure a “Raons d’Esperança”, m’he atrevit a donar com a font esperançadora, alguns dels seus pensaments.

No soc ni de lluny cap entès amb la vida d’aquesta Santa,Fundadora i Doctora de la Iglesia Catòlica, i qui vulgui aprofundir en la seva obra té un munt de biografies, en aquest cas, per al seva santedat, hagiografies,  entre les que hi ha la seva pròpia “El libro de la Vida”.

Aquesta gran dona, fa més de 500 anys ens va deixar un munt de frases que han motivat tota mena de pensaments més amplis, popularitzant-se moltes d’elles, no només en l’àmbit de la llengua castellana, si no universalment.

Cal situar-se en la Castella de fa segles, per copsar la grandesa de la seva obra. Per escriure tant, havia de “viure” intensament i no és d’estranyar que fos incompresa, i fins hi tot perseguida, per les seves idees. Recordem que van ser temps d’inquisició. Molts desconeixen que, per ordre del seu confessor, ella mateixa va cremar un treball sobre el Càntic dels Càntics. Eren temps en que la lectura de la Bíblia era només permesa a determinats erudits. Els seus grans patiments i el seu caràcter místic fins el paroxisme, que la duien a elevacions místiques, eren difícils de comprendre per qui convivia amb ella. Potser de tant patir en va sortir la frase “La vida es una mala noche en una mala posada”. Ja sabeu que el seu enamorament amb Jesucrist li va fer escriure una de les més cèlebres dites; “Vivo sin vivir en mi y tan alta vida espero que muero porque no muero”.

Però la seva vida de Fundadora, i sobretot el seu anar amunt i avall que l’hi va valdre el sobrenom de “andariega”, va fer que conegués persones i situacions que queden expressades com a aforismes de saviesa. N’exposo uns quants:

No son buenos los extremos aunque sean en la virtud.

La verdad padece, pero no perece.

Tristeza y melancolia no las quiero en casa mía.

Solo amor es el que da valor a todas las cosas.

Tengo experiencia en lo que son muchas mujeres juntas. ¡Dios nos libre!

Aunque las mujeres no somos buenas para el consejo, algunas veces acertamos.

Las mujeres no necesitan estudiar a los hombres, porque los adivinan.

Lee y conducirás, no leas y serás conducido.

He cometido el peor de los pecados, quise ser feliz.

El amor, para ser auténtico, debe costarnos.

Sin un corazón lleno de amor y sin unas manos generosas, es imposible curar a un hombre enfermo de su soledad.

No podemos hacer grandes cosas, pero sí cosas pequeñas con un gran amor.

El que no sirve para servir, no sirve para vivir.

Com podeu veure de cada frase se’n podria fer un article i seria prou interessant. Un petit consell; llegiu-ne una i pareu, o sigui que teniu bones idees per dies.

Una de final que s’ha traduït a moltes llengües i cantat arreu; Nada te traume, nada te turbe, todo se pasa, solo Dios basta. Que l’hem vista transcrita amb; Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene, nada la falta, solo Dios basta. I en català la cantem; Res no t’angoixi, res no t’espanti, qui a Déu té, res no li manca, només Déu omple.

Bones raons d’esperança.

 

Pere Fàbregues i Morlà