Raons d’esperança de Pere Fàbregues

L’alegria d’estimar

 

Tot llegint un article del P. Josep Miquel Bausset, he entès millor la base de tot el missatge del Papa Francesc i la seva necessària actualitat.

Primer ens etziba el document “L’alegria del Evangeli”, on ens treu del perill de la grisor, convidant-nos a descobrir, bé, a redescobrir, l’alegria que més d’una norma pot enterbolir, si sobrepassa la capacitat humana i és massa feixuga.

Desprès insisteix i ens crida a viure “L’alegria de l’amor”, i ja ens tens en sortida, responsablement compromesos en estimar els altres, cosa que per supervivència també caldria, però que ell ens demana que hi posem alegria. És un grau més que ajuda i ens ajuda a gaudir més i millor d’aquest gran do de l’amor.

I per si no en teníem prou, ara ens convida a la santedat, sense embuts ni escarafalls, també amb alegria, quan el títol de la darrera Exhortació l’anomena “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”. Caram amb el Papa! Ens està dient que l’entrega als altres, la bondat i el compromís, són una bona font d’alegria i que l’hem d’aprofitar, que no ens ho podem deixar perdre.

En el seu article, Bassuet ens ressalta molts punts de reflexió que per raons d’espai resumiré, diu: El Papa ens recorda també que “no és sa estimar el silenci i defugir la trobada amb l’altre”, ni tampoc “cercar l’oració i menysprear el servei”, ja que la santedat no ens ha de tancar en nosaltres mateixos, sinó que és alhora pregària i servei, silenci i compromís”

A mi aquest tema sempre m’ha preocupat, perquè no acabo d’entendre la pregària sense compromís i ara el Papa m’ha fet entendre millor aquest pensament.

Diu més endavant; Per això “la vida de l’Església es converteix en peça de museu”, quan “donem excessiva importància al compliment de determinades normes, costums o estils” i deixem de banda l’amor fratern.

I realment, quantes vegades no ens ha enlluernat la bellesa externa d’un acte religiós, i hem oblidat la seva essència que se’ns predica i l’exigència del seu missatge?

Em reconforta quan diu: El Papa ens convida a veure les Benaurances “com el carnet d’identitat del cristià”.

No ens parla de lleis i normes feixugues, ens parla d’amor, ja que “feliç” o “benaurat”, és sinònim de sant i aquest és el camí.

Seguint les benaurances, el papa ens exhorta a “saber plorar amb els altres” i a “buscar la justícia”, a ser misericordiosos, “donant, ajudant, perdonant, comprenent. Esdevindre “artesans de la pau”.

I no us penseu que no ens adverteixi de perills, ho fa i denuncia el mal, també sense embuts; El papa parla també del immigrants i del consumisme hedonista i ens adverteix del perill de “formar xarxes de violència verbal a través d’internet”. El papa ens recorda que “fins i tot en mitjans catòlics es poden perdre els límits”, per mitjà de “la difamació i la calúmnia”, fora de “tota ètica i respecte per la fama de l’altre” i denuncia aquells que es col·loquen “en el lloc de jutges sense pietat”.

Aquest és un tema, per desgràcia massa freqüent als nostres mitjans.

Acabo: El papa ens diu que l’Església “no necessita buròcrates i funcionaris sinó missioners”

I per tots nosaltres, el papa ressalta que “el sant és capaç de viure amb alegria i sentit de l’ humor”. Som-hi!

Pere Fàbregues i Morlà

Publicat al diari Menorca 04-11-2018