Raons d’esperança de Pere Fàbregues

Deixem el fang al carrer

Si un entra a casa amb el peus plens de fang, ho enfanga tot. Si abans d’entrar es ben neteja els peus, s’oblida del fang i gaudeix del benestar i confort de la casa. El fang ha quedat fora, oblidat, no destorba, feia nosa fins hi tot per caminar, però en netejar-se l’hem deixat fora. El que cal és intentar no tornar-se a enfangar, i sempre entrar net i polit a la casa.

Charles Péguy ens ho explica així, comparant el fang amb el pecat. Conscients de que ens enfanguem, però també que un cop nets no cal rebolcar-nos i seguir mirant-nos els peus, que eren bruts, però ja són nets. No cal passejar la mirada cap el fang que ja no hi és, cal mirar les coses bones i veure la bellesa de la casa neta i polida. No passegem el fang, ni que sigui mental, per tota la casa. En tot cas l’important serà pensar en no tornar-nos a enfangar.

Actualment vivim moments que ens poden enfosquir l’esperança i no ho hem de permetre. El que cal és netejar bé tot el fang i no escombrar la porqueria sota la catifa. Això seria enganyar-nos i seguir amb la brutícia dins la casa. I fer-ho amb sinceritat i bondat, això vol dir no defugir els problemes, però aplicar la justícia amb misericòrdia.

Llegia, en castellà, un fragment d’un escrit del Papa Francesc a les diòcesis dels EEUU, en referència als tristos i greus fets de pederàstia: La credibilidad de la Iglesia se ha visto cuestionada y debilitada por estos pecados y crímenes, però especialmente por la voluntat de querer disimularlos y esconderlos, lo cual generó una mayor sensación de inseguridad, desconfianza y desprotección de los fieles. La actitud de encubrimiento, como sabemos, lejos de ayudar a resolver los conflictos, permitió que los mismos se perpetuasen e hirieran, más profundamente el entramado de relaciones que hoy estamos llamados a curar y recomponer.

Fixem-nos bé: curar y recomponer, deixar el fang a fora, posar ordre i neteja dins la casa i recuperar la bellesa de viure en pau i gaudir de la joia i l’esperança de que tots som capaços, si deixem enrere el pes feixuc del fang que hagi enterbolit la vida.

Recordem les paraules de Jesús. Jo tampoc et condemno: Vés-te’n i d’ara en davant no pequis més. (Jn 8,11)

Un bon examen de consciència, aconseguir fer net i, ben nets i polits, caminem esperançats. Val la pena, té premi.

Pere Fàbregues i Morlà

Publicat al diari Menorca 17-02-2019