Raons d’esperança de Pere Fàbregues

Hospital de Campanya a Santa Anna

 

Feia fred, molt fred i els pronòstics anunciaven que la cosa duraria uns dies. Caminar pel Raval, el Gòtic i tot l’entorn de les Rambles de Barcelona, a segons quines hores, és com visitar els dormitoris de molta gent, però sense cap calefacció ni sostre, excepte els que s’enquibeixen als caixers per fugir de l’ intempèrie. És una solució, però mal vista i incòmode per la possible gent usuària d’aquest servei.

Hi ha albergs? Sí, però molt lluny, i amb unes normes i controls, d’altre banda lògics, que foragiten a molts dels indigents que s’hi aproparien si els  trobessin més còmodes i amb un àmbit de més llibertat. Difícil solució, i mentre tant què? els deixem al carrer morts de fred?

El rector de la parròquia de Santa Anna, el devia commoure el tema i pensant amb l’amenaça d’un fred intens, crida a arravato i reuneix el seu consell, ampliat per gent que sap com dur el tema i ja la tenim armada; la parròquia obrirà les portes 24 hores al dia, cal trobar llits i roba per les nits i queviures pel dia, en uns espais que, per prescripció evangèlica han de ser d’acollida pel més necessitats.

Preparen una dotzena de llits a la sala capitular i van a cercar entrepans i pastes per fer de coixí a uns cafès amb llet, sucs, aigua, tot per donar una mica d’ajuda i foragitar el fred de dins d’aquells cossos malmesos, abans de posar-se a dormir. I ja hi som! La primera nit ja falten llits i acaben dormit a l’església més de 70 persones i, molt important, durant el dia no paren de passar gent a menjar alguna cosa. No hi ha menjador i per tant només es poden donar entrepans i coses semblant i begudes de cafetera o escalfades al microones.

La solidaritat a casa nostra és sempre una mena de miracle. Va arribar més roba d’abric de la que es podia donar i emmagatzemar, el menjar ens sortia per les orelles i van anar venint voluntaris fins arribar a uns 200!

Ràpidament es van crear sistemes d’ajuda coordinada, i la crida va ser tan espectacular que ja s’ha vist i palpat quines són les necessitats reals i com prendre les decisions adequades per part de l’Ajuntament, amb l’ajuda de Càritas i altres organitzacions, per derivar a altres llocs els temes que, per legislacions de higiene i seguretat no tenim l’església habilitada.

Això no vol dir renunciar a res i és una resolució ferma mantenir “la casa oberta” en el que hem anomenat Hospital de Campanya. O sigui que tindrem el temple obert les 24h del dia amb els serveis que les normes ens permetin i tot gracies a la bona voluntat dels voluntaris i la solidaritat de la bona gent que col·labora, be sigui econòmicament o amb tot tipus d’ajuda.

Molt important el recolzament jeràrquic i clerical. Els Sr. Arquebisbe visita el lloc i amb la informació directa, esperona la idea. Molts mossens s’adhereixen a la iniciativa. Fins hi tot el Papa Francesc quan li van dir el que passava a Santa Anna va comentar; Gracias por el lio que armaron en Barcelona.

I també s’ha format un grup de pregaria a l’altar, que reforça la idea de que pregaria i compromís van a una i s’alimenten l’una a l’altre.

Per acabar. Dóna gust de veure com un grup de les persones assistides s’encarreguen de la neteja i ho fan amb tanta voluntat que em fa pensar si el temple brilla més que mai. Quina meravella veure la imatge de Santa Anna amb el braços oberts! Mai els havia vist tant acollidors.

Pere Fàbregues i Morlà