Raons d’esperança de Pere Fàbregues

UNIÓ, URBANITAT I PACIENCIA

 

En una frase de Sant Joan Baptista de La Salle recomana; “Entre vosaltres (els seus germans en l’ordre) ha d’abundar la Unió; amb els seglar, la Urbanitat; amb els alumnes, la Paciència”.

Aquest dia 8 d’abril celebrem la festivitat d’aquest Sant educador i en agraïment als anys d’infància passat a Alaior a l’escola de La Salle, m’ha semblat oportú recordar la figura d’aquest fundador que, d’alguna manera i a més de tres-cents anys de distancia, devia influir en la meva educació i la dels meus companys de l’època.

Aquest home, fill d’una família distingida i den situada de Reims, ho deixa tot per educar, sobretot, a nens pobres. En fer-ho des de una vesant religiosa, hom diria que en aquests moments de la història actual, seria ben ates i entès pel Papa Francesc.

Innovador, ja fa segles que va introduir l’educació en grups, en classes, no individualment com es feia a l’època pel privilegiats que rebien educació. Una altre innovació va ser fer-ho el francès, la llengua del poble, no en llatí. Quants anys i quantes lluites per arribar, fa pocs anys, a tenir en les nostres llengües les celebracions litúrgiques!

“Quin benefici tan gran és haver rebut una bona educació, doncs amb ella s’adquireix suma facilitat per a moltes virtuts”, amb aquesta idea va anar ampliant la seva obra, segur que amb moltes dificultats i no sempre amb l’èxit desitjat, però a tranques i barranques, ha arribat fins avui i de les seves escoles en surt gent ben preparada i/o si més no ben educada.

És evident que en el moment històric en que vaig anar a La Salle, a Alaior, els mitjans eren limitadíssims, però els “hermanos” ens van saber despertar la curiositat i, qui més qui menys, en va sortir amb un bagatge de urbanitat, que ens va permetre tirar endavant en moments difícils, on l’ensenyament en un poble no donava per gaire més que el què les normes establertes permetien.

Aquells homes, els “hermanos”, devien tenir Raons d’Esperança per dedicar les seves vides, amb poques eines, a uns infants quin l’entorn no era d’una cultura refinada. Van saber aprofitar la bona voluntat de les famílies de bona gent menestral i treballadora, per inculcar les formes necessàries pel desenvolupament del que avui és la bona convivència d’una societat d’un poble que ha sabut tirar endavant i bona part és deguda a l’esforç d’aquells que hi varen dedicar bondat, temps i paciència.

Avui el mon ha canviat i en general, per bé. Ara els alumnes surten molt més preparats, volen cap a horitzons més amplis, però a molts indrets l’obra d’aquest Sant segueix a les trinxeres, omplint d’ensenyament als que més ho necessiten, el que vol dir donar-los esperança. Sempre.

Junt al reconeixement degut, siguem conscients de donar-los el recolzament necessari perquè arribin als infants, que, com nosaltres fa anys, els cal aquesta ajuda per avançar millor en la vida.

Pere Fàbregues i Morlà

Publicat al diari Menorca 08-04-2018