Raons d’esperança de Pere Fàbregues

OBERTS ALS ALTRES

La majoria ens voltem d’amics en diferents ambients i no sempre ens és fàcil coincidir amb les idees, dèries, aficions i un munt de coses que comporta la convivència. Se’ns barregen maneres de pensar en religió, política, societat, i ens podem trobar enfrontats amb persones que estimem, però que voldrien que penséssim com ells i això ens incomoda i també els incomoda.

Però ens estimem i mirem de tirar endavant, a vegades callant, altres mirant de discrepar amb serenor i, anant bé, mirant de quedar amics. L’altre dia en una taula de presentació d’un llibre es va llegir la pregària que hi ha a continuació i que us poso a la vostra reflexió i a la meva, per ajudar-nos a trobar “el rostre de cadascú, els trets esborrats pel pas del temps, de l’infant que tots hem estat.”

 

PREGÀRIA : ACOLLIR EL GERMÀ (Jacques Maritain)

Senyor! Com em fatiguen els altres, com em fatiguen tots aquells que m’has donat per germans. Els meus germans… no són sempre divertits. I això, això és més dur.

Diferents, tots diferents, imposant-me alguna cosa en particular, alguna cosa en particular que em molesta, em desorienta, em fereix.

No és gens fàcil d’admetre que els altres siguin diferents. Cadascú d’ells m’obliga a comprendre alguna cosa. I jo, no sempre en tinc ganes, Senyor.

Estic cansat d’estimar als germans. Tinc tantes ganes a vegades, de tancar-me en el cercle íntim d’un grup d’amics, d’aquells que he comprès d’entrada i m’han comprès aviat, d’aquells que la seva presència provoca un escalf confortable….

Però tots els altres, Senyor, oh! Que em costa d’acollir-los !

Senyor, que mai no em tanqui als altres. Que mai no digui “no us entenc”, abans de fer mitja volta i tornar tranquil·lament al meu món ben ordenat, on no hi ha lloc per a ells. Ajuda’m, més aviat, a trobar el rostre de cadascú, els trets esborrats del pas del temps, de l’infant que tots hem estat. Sobre tot, els trets del teu rostre que el temps mai no hauria d’esborrar.

Fem nostre aquest esperit d’amistat i avancem sempre al costat dels altres amb l’alegria de saber estimar i ser estimats.

 

Pere Fàbregues i Morlà

Publicat al diari Menorca 13-01-2019