Raons d’esperança de Pere Fàbregues

CANTS DE QUARESMA, SETMANA SANTA I PASQUA

 

Sempre que entrem a la Quaresma ens venen a acompanyar uns cants que són capaços de trasbalsar les nostres ànimes fins a sentir-nos interpel·lats i fer-nos reflexionar.

Ja sé que cada parròquia adopta uns cants determinats, però em sembla que n’hi ha de ben comuns que no acostumen a fallar mai, segurament perquè ens interpel·len i ens situen en l’ambient penitencial. Penso en aquests moments en el: Pietat o Déu, vós que sou bo/vós que estimeu perquè sou l’amor/ renteu-me bé del meu gran pecat/ purifiqueu el meu mancament. És un cant de confiança en la bondat divina, és un reconèixer el poder sanador de l’amor del Pare. I encara, en el reconeixement de la pròpia debilitat, i pensant en la sentencia de Jesús quan diu que tot allò que feu per un germà m’ho feu a mi, confessem com a ofensa la manca d’atenció als nostres germans més necessitats: Prou reconec el meu pecat/i el mal que he fet sempre el tinc present/És contra vós contra qui he pecat/ i en Vós he ofès tots els meus germans. Per acabar, el cant ens fa demanar un cor ben pur que ens permeti sentir la mirada protectora i salvífica del Pare: Creeu en mi un cor ben pur/feu-me sentir vostre Esperit Sant/no m’amagueu vostre esguard seré/torneu-me el goig de la salvació.

Entrant per aquest camí de reconeixement de la nostra feblesa, però confiant en l’Amor, en majúscula, que ens té el Pare, entrarem a l’etapa final d’aquest temps com és la Setmana Santa, on també els cants ens ajudaran a l’apropament a Jesús i els seus passos ens marcaran el camí. Cants com ara: Poble immens/poble que avança/ no temis la fosca…, o bé aquell: Vós sou Senyor ma fortalesa/ma roca viva sou Senyor/en Vós s’empara ma feblesa/ que sou el Crist mon Salvador.

També aquella pregunta directe que ens fem en l’adoració de la Creu; Hi eres tu quan el duien a la Creu?

I penso que mai hauria de faltar l’emocionant i potent: Victoria! Tu regnaràs. Oh Creu! Tu ens salvaràs. Que ens fa veure la meravella de l’entrega absoluta del Crist que, amb la seva mort ignominiosa, ens ho dona tot: Tu brilles entre els homes que busquen la veritat. Oh Creu, font d’on rebrolla l’amor i la llibertat. I des de la Creu ho trobem tot: Tu portes l’alegria al pobre i al malalt. Tu ets la llum que ens guia vers Crist, cabdill immortal. 

Per arribar al triomf final i definitiu: A l’ombra dels teus braços el món la pau buscarà. Com Crist, amb claus per llaços, per tu el cel guanyarà. I és per això que es va repetint el crit de: Victoria! Tu regnaràs. Oh Creu! Tu ens salvaràs.

I tot això justifica l’explosió de la Pasqua. On en molts llocs encara es canta el; Deixeu lo dol. I en la nit brillant ressona el  Exultet, que s’ajunta als cants de joia que ens brinda la litúrgia i que els hem de sentir i viure perquè amb la Resurrecció rebem l’al·lè del Pare, que fa renéixer la creació i renova la vida sobre la terra.

Que els cants ens ajudin a viure més intensament tot el procés de conversió i trobada d’aquests dies.

Pere Fàbregues i Morlà